Sovint, quan valorem l’impacte d’una decisió, costa tancar i avançar. Anticipar que allò que decidim marcarà prioritats, activarà relats i incomodarà algú ens frena. Però no decidir tampoc és neutral.
Les estructures matricials van néixer per integrar complexitat, coneixement especialitzat i transversalitat. Però, quan el poder distribuït no es governa amb regles clares, la matriu pot acabar produint ambigüitat, dilució de responsabilitats i conflicte.
Al llarg dels anys m’he trobat amb briefs de workshops que comencen pel lloc, la dinàmica o l’efecte wow. Però quan l’encàrrec comença per l’embolcall, sovint és un senyal que el propòsit encara no és clar.
Hi ha organitzacions que viuen en mode d’acció permanent: noves iniciatives, prioritats i plans. Però quan es mira amb distància costa identificar què ha canviat realment. No és falta de capacitat, sinó de direcció i, sovint, de paciència.
L’estratègia pot estar ben escrita i ben comunicada i, tanmateix, l’organització no moure’s. Sovint no és falta de talent ni de compromís: és el sistema cultural quotidià el que està empenyent en una altra direcció.
La prudència és una virtut en la gestió. Però una cosa és prendre’s el temps necessari per madurar una decisió i una altra de molt diferent és utilitzar aquest temps per ajornar una decisió incòmoda.
Hi ha un moment, en tota organització, en què una decisió important ja no es pot ajornar. S’han compartit dades, intuïcions i arguments, però arriba un punt en què la responsabilitat ja no es pot repartir del tot.
En l’àmbit directiu solem associar la presa de decisions estratègiques amb la recopilació de dades. Però, en els moments crucials, les decisions més importants no es prenen amb més dades, sinó amb una interpretació més precisa de les que ja tenim.
El 2009, Tim Brown ens va deixar un missatge clar: el disseny no és un luxe creatiu, sinó una palanca de gestió. La pregunta és si les nostres organitzacions necessiten afegir disseny a la gestió.
Parlar del futur del treball sol generar inquietud. Però, en un entorn on les dades caduquen i la disrupció és constant, l’avantatge competitiu ja no és anticipar, sinó dissenyar.