Avui, et parlaré dels diferents tipus d’innovació existents, però sobretot em focalitzaré en la denominada, i menys coneguda, innovació institucional, un tipus d’innovació que encara porta bolquers, però que, irònicament, serà la que hauràs de dominar si vols que la teva organització sobrevisqui en un món de canvi constant i disruptiu.

Quan sentim la paraula innovació, ens venen al capdavant bàsicament 2 conceptes:

1.- Creativitat

2.- Producte nou

Sobre la primera, un dia d’aquests ja n’escriuré un post. Així doncs, em centraré en la segona.

Ens referim a innovació de producte en el cas d’un bé tangible (o un servei, els que van una mica més enllà), nou o millorat respecte a les seves característiques inicials, les seves especificacions tècniques, el seu programari o altres components, les seves finalitats o les seves prestacions.

No obstant això, no només es poden innovar els productes. El món de la innovació es divideix en dues grans parts: la innovació del tangible i de l’intangible. Innovar no sols implica la creació de nous productes, sinó que també es pot innovar en la manera de fer les coses. 

Explicar què és objecte d’innovació, em porta a parlar-te dels principals tipus d’innovació existents. Segons la bibliografia que consultis referent a això, pots trobar les unes o les altres tipologies, depenent del criteri de classificació que utilitzi l’autor.

A mi, personalment, m’agrada la classificació del Manual d’Oslo (OCDE, 2005), una publicació de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) amb directrius per recaptar i interpretar dades de la innovació tecnològica. És una classificació simple i senzilla. Aquest manual té diverses edicions. La classificació dels diferents tipus d’innovació existents procedeix de la tercera edició del 2005, resultat d’experiències acumulades des de l’edició de 1997 i de les necessitats dels governs d’adequar les seves polítiques d’innovació.

Bé perquè, després d’aquesta petita dosi de “*culturilla general”, aquí et porto 4 tipus d’innovació que has de conèixer:

1.-La innovació en producte o servei (aquesta ja la vaig esmentar, però la poso en la llista)

Implementació de novetats o millores significatives a les característiques del producte o servei

2.- La innovació en procés

Implementació de novetats o millores en els passos seqüencials adoptats per l’organització per produir el resultat desitjat (procés comercial, de producció, de lliurament, postvenda, etc.…). Consisteix a innovar en la forma en la qual una empresa desenvolupa la seva activitat. Sovint, aquestes millores persegueixen l’eficiència o l’eficàcia.

3.- La innovació en la gestió

Implementació de novetats en la gestió de l’empresa. Això no sols inclou la innovació en el negoci, sinó també a l’organització interna del treball i la relació amb els empleats. Aquest tipus d’innovació fa referència a les noves formes en què el treball, el coneixement, el capital, la tecnologia i altres recursos de l’empresa poden ser recombinats amb l’objectiu de posicionar l’empresa en un espai d’avantatge competitiu.

No obstant això, la innovació en gestió, també inclou canvis o millores en les relacions de l’empresa amb l’exterior, amb els clients, els proveïdors i els stakeholders de la capa més externa del conegut diagrama de ceba.

M’estic referint, per exemple, a la innovació en la gestió del coneixement, la formació, l’avaluació i el desenvolupament dels empleats, la reenginyeria de negoci, la gestió del sistema de qualitat, el disseny estètic d’un producte, el seu embalatge, preu, distribució, promoció…

I aquí va la més “top” i la meva preferida:

4.- La innovació institucional

Com ho afirma un article, part de la sèrie de @Deloitte sobre innovació, la innovació institucional és aquella que permet a les organitzacions reorganitzar-se per escalar l’aprenentatge i generar innovacions més riques. Diguem que la innovació institucional podria incloure totes les anteriors, però amb un objectiu més elevat: el de crear coses de major valor i, possiblement, reinventar el que significa la prosperitat.

La història econòmica fins avui és principalment una història “d’eficiència escalable”. Per poder sobreviure en aquest entorn, la majoria d’organitzacions han hagut de crear jerarquies de comandament, sitges rígides i processos inflexibles per a promoure l’eficiència. No obstant això, aquest tipus de resposta limita la capacitat de l’organització per provar coses noves o canviar, en definitiva, per aprendre.

Si bé les organitzacions, com les coneixem avui, són efectives en temps d’estabilitat, en l’era post #COVID s’enfrontaran a serioses dificultats. Innovar en producte o servei no farà més que mantenir-les a flotació.

Es tracta de passar de l’eficiència escalable a l’aprenentatge escalable amb l’objectiu de crear institucions més intel·ligents que puguin prosperar en la nova era.

Dit això, tu què opines? Creus que ha arribat el moment de saltar a un nivell més alt en l’escala de la innovació?

Pin It on Pinterest

Comparteix