El CigneNegre de @Nassim Nicholas Taleb era un d’aquests que formen part de la columna dels meus llibres pendents, cada vegada més alta, que hi ha a la meva tauleta de nit per llegir una estona abans de dormir (ara entenc perquè es diuen llibres de capçalera…)

Encara que ja coneixia el concepte, la irrupció de la pandèmia del #COVID19 va provocar que li robés el llibre a la meva tauleta i em poses a acabar-lo ràpidament. Per aquells que no estan familiaritzats amb el concepte, un cigne negre és la metàfora d’aquells successos que succeeixen per sorpresa, que ningú els havia previst perquè era altament improbable que succeïssin i que tenen un alt impacte sobre la societat.

Molt resumidament, el que ve a dir Taleb en el seu llibre és que els cignes negres són conseqüència d’un món complex; que hem de protegir-nos d’ells; que a toro passat, tots els successos es poden explicar, però abans no; que es busca en allò conegut i a vegades es descobreix alguna cosa per casualitat que no es coneixia; que la predicció del futur no és veritat (ningú va ser capaç de predir un crack com el del 29 que, segons les estadístiques, no hauria d’haver-se produït en bilions d’anys); afirmem que algú és hàbil en alguna cosa després dels fets (p.ej si @Facebook no fos l’empresa triomfadora que és avui, el seu fundador @Mark Zuckerberg tampoc seria el crack que es considera avui), i que és més important el que no sabem que el que sí que sabem.

Ja hem viscut uns altres dark swans en el passat: l’atemptat de les Torres Bessones de Nova York l’11 de setembre de 2001 o el #Brexit, però avui estem assistint a un dels més colossals dels últims temps per haver parat en sec el món sencer i, tot i  que estem intentant adaptar-nos a aquestes noves circumstàncies, no podem ignorar que això suposarà un punt d’inflexió en la història de la humanitat.

En aquesta situació, alguns patiran la síndrome de l’ostra i acumularan capes i capes a mesura que passen els mesos, formant petxines amb les quals creuran protegir-se de l’adversitat dels esdeveniments, però aquest no és el camí pel qual hem optat des de @Monday Happy Monday

Avui, les organitzacions naveguem a vela i l’únic motor que tenim és el vent. Els navegants bé saben que el vent no és constant, ni en la seva direcció ni intensitat. A més, en el món en què vivim, hi ha ones, corrents… Això ens ha obligat a canviar ràpidament la nostra direcció. Només veient com la pandèmia ens ha digitalitzat a la força.

Altres teories, com la del caos en les organitzacions, explica com situacions de canvi ràpides, de gran desordre i confusió, com la que estem vivint, no poden ser gestionades pels estàndards de sempre. Llavors, com hem de fer-ho?

A Monday Happy Monday li hem donat tota una volta de mitjó al nostre business model canvas i ho hem reinventat. Hem enriquit la nostra proposta de valor, creat nous canals, noves relacions amb els nostres clients, amb les nostres aliances… en un temps rècord. En definitiva, ens hem adaptat al nou ordre de manera àgil, però no sols per aquesta vegada, perquè estem segures que vindran més dark swans. Continuarem sent àgils i, com diu @Henry Mintzberg en el seu article An Overview of the Design School of Strategic Management, continuarem buscant oportunitats i solucions per als nostres clients allà on no n’hi hagi. És la nostra manera de ser.

Tant les organitzacions inquietes com aquelles que volen tornar a brillar hauran de canviar l’estabilitat, la seguretat i el control per la innovació i la reinvenció i només aquesta nova cultura protegirà la seva supervivència davant els cignes negres que, sens dubte, continuarà portant amb si aquest futur tan impredictible.