Com prototipar ràpid i barat
Què ha d’aconseguir el testing perquè es consideri un prototip de baixa fidelitat?
Perquè un paper prototyping sigui considerat un prototip de baixa fidelitat, ha de fer que el testing aconsegueixi:
- Obtenir feedback dels usuaris: és millor que et reporti un error algú que sap que està provant una versió beta que no pas algú que està provant una versió final, que fins i tot potser hi ha pagat. A més, els usuaris poden aportar noves idees al producte. Potser estàs incloent alguna cosa que pensaves que agradaria i al final resulta tot el contrari, o potser algú et diu alguna cosa en què no havies pensat.
- Estalviar temps: encara que sembli contradictori, per guanyar temps. Ha de ser ràpid.
- Permetre detectar errors: ha de permetre saber què està malament per poder-ho arreglar, cosa que permet guanyar temps.
Alhora, el paper prototyping ha de fer que l’usuari que està provant l’artefacte entengui com funciona. Tanmateix, no tothom té una gran imaginació, que és el que cal per fer-se una idea del que mostren uns prototips en paper, de manera que el feedback que ens retornin pot no ser el més adequat. Hi ha usuaris que requereixen un nivell més alt de fidelitat del prototip, de manera que, si cal fer un prototip més elaborat, el paper prototyping deixarà de ser un prototip de baixa fidelitat.
Hi ha qui afirma que el fet que hi hagi usuaris que es comportin de manera diferent davant del paper prototyping no té cap base.
Els prototips de paper són tan efectius com els prototips d’alta fidelitat per detectar molts tipus de problemes d’usabilitat.
Un altre aspecte que ens permet considerar un paper prototyping com un prototip de baixa fidelitat és el fet que s’utilitzi en les primeres iteracions del procés de disseny per ajudar a elaborar i explorar una primera idea d’allò que es vol desenvolupar i obtenir un feedback ràpid, ja que obliga a estar en contacte directe amb els usuaris amb qui farem els tests posteriors. La creació de prototips de paper és, doncs, disseny iteratiu —creant coses que pots provar ràpidament i després descartar o millorar—.
Però només perquè sigui en paper no significa que sigui un prototip de baixa fidelitat.
Característiques per ser un prototip de baixa fidelitat
Les característiques del paper prototyping que el converteixen en un bon prototip de baixa fidelitat són:
- És un esbós, una visualització ràpida i senzilla d’una idea. El mèrit artístic de l’esbós és irrellevant. El propòsit del prototipatge en paper és avaluar la idea que hi ha darrere de la interfície d’usuari, no l’esbós en si. Els prototips de paper són literalment «artless». No es pot negar que els prototips de paper manquen de bellesa, però això és diferent de dir que el prototip de paper no és professional. Aquest enfocament d’«ordenat i bonic» pot ser un dels obstacles més grans perquè el paper prototyping sigui un prototip de baixa fidelitat.
- No inclou les funcionalitats del producte, de manera que no ens permetrà obtenir-ne feedback.
- Només serveix per ajudar a trobar els principals problemes, sense entrar en els punts de fricció de l’experiència d’usuari, com ara el rebuig instantani o altres reaccions viscerals. Això requeriria prototips de molt alta fidelitat.
- No permet moltes iteracions ni obtenir reaccions intuïtives per part de l’usuari, de manera que només obtindrem el feedback del que veu l’usuari.
- Permet fer canvis sobre el mateix prototip ràpidament, ja sigui esborrant el llapis o modificant l’estructura.
- És barat perquè costa menys temps de dissenyar i és més fàcil descartar-lo si no és vàlid.
- Té una corba d’aprenentatge menor, ja que col·locar patrons sobre una estructura o dibuixar-los sobre paper s’aprèn en poc temps.
- No cal documentar-lo.
Què ha de fer per ser considerat un prototip de baixa fidelitat?
En resum, perquè un paper prototyping sigui considerat un prototip de baixa fidelitat, ha de:
- Donar lloc a un testing efectiu
- No tractar l’experiència d’usuari
- Fer que l’usuari l’entengui
- Utilitzar-se en fases primerenques
- Ser senzill
- No contenir funcionalitats
- Permetre fer canvis ràpidament
- Tenir una corba d’aprenentatge menor
- No ser necessari documentar-lo
- Ser un esbós
- No tenir un enfocament ordenat i bonic
- Ser disseny iteratiu
- No permetre moltes iteracions