Les 5 claus de la innovació en l’era digital

50 milions d’usuaris són molts usuaris!

Sabeu quant de temps va trigar el telèfon a aconseguir-los? Ni més ni menys que 75 anys. Sabeu quant va trigar Angry Birds a aconseguir-los? 30 dies. El món va cada vegada més ràpid i, en aquest context, les nostres preferències i valors canvien contínuament.

Així, el coolhunting, per exemple, la metodologia que fa prediccions sobre canvis o l’aparició de noves tendències en qualsevol àmbit, permet detectar noves oportunitats de negoci i amenaces.

El benchmarking és una altra metodologia en el mateix sentit que l’anterior. L’ús del terme prové de l’Anglaterra del segle XIX, quan les persones que es dedicaven a mesurar superfícies de terreny feien un tall en una pedra per assenyalar una determinada extensió. Aquest tall servia per assegurar el bench sobre el qual es recolzava l’instrument de mesura i totes les mesures posteriors s’havien de fer prenent aquesta referència com a base. El concepte va sorgir a partir dels anys 80, quan Xerox es va interessar a comparar-se amb els seus competidors. Avui el benchmarking és més vigent que mai.

Aquestes metodologies i d’altres persegueixen entendre què està passant al nostre voltant, i fer aquest exercici és tan imprescindible que fins i tot una de les persones més creatives del nostre segle, @Ferran Adrià, titulava així una de les seves darreres conferències:

Comprendre per crear

Aquesta és, doncs, la primera clau per innovar en un món digital. Només si entenem què està passant al nostre voltant serem capaços d’innovar.

Un microones amb mil botons, una web infumable, uns senyals de trànsit que desorienten més que no pas orienten, uns parquímetres que necessites ser enginyer aeronàutic per entendre’ls, un recipient de quètxup del qual no cau el quètxup o un assecador de mans que expulsa aire cap amunt situat sota un dispensador de tovalloles de paper són alguns exemples de dissenys poc centrats en l’usuari.

Per poder innovar en aquesta era és imprescindible que els productes i serveis es basin en les necessitats i interessos reals de l’usuari, fent especial èmfasi en la usabilitat i la comprensió del producte o servei. Així, la segona clau per innovar en l’era digital és

Posar l’usuari al centre

Alex Tew, un noi anglès de 21 anys amb problemes econòmics per pagar-se els estudis, va decidir, l’any 2006, en plena efervescència d’Internet, crear una web formada per 1 milió de píxels que va dividir en quadrícules d’1 píxel. Es va posar a vendre píxels per a anuncis a 1 dòlar en blocs de 10×10, és a dir, 100 píxels perquè els anuncis es poguessin veure. Els seus primers clients van ser familiars i amics i, gràcies a les seves primeres aportacions, va enviar una nota de premsa a la BBC perquè fes difusió de la seva web. Al cap d’un mes, la web ocupava la posició número 3 en visites —unes 25.000— segons Alexa Internet, avui propietat d’Amazon. Quan li quedaven 1.000 píxels per vendre, va decidir subhastar-los a través d’eBay, obtenint més de 38.000 dòlars. Finalment, Alex va obtenir un benefici net de 700.000 dòlars.

Alex va ser capaç de tenir una nova mirada, de veure les coses de manera diferent, com si fos la primera vegada; va ser capaç d’adoptar allò que anomenem un baby mindset.

Però també necessitem desaprendre allò après. Alvin Toffler, autor de La Tercera Ola, diu que els analfabets del segle XXI no seran aquells que no sàpiguen llegir o escriure, sinó aquells que no sàpiguen desaprendre. No es tracta d’esborrar o oblidar allò que hem après, sinó de no convertir-nos-en en esclaus, com diu @Fernando de la Rosa.

Som davant de la tercera clau de la innovació en un món digital:

Sortir de la caixa

Prototipar ens permet fallar aviat per encertar ràpid, així com treballar en beta. Després de més de 5 anys, Gmail va deixar de ser beta per passar a ser considerat un producte acabat. Ni més ni menys que 5 anys! Així és com triomfa Google.

La tecnologia ha accelerat la manera de fer les coses. Treballar constantment en beta suposa un enorme avantatge competitiu per a aquelles empreses que han convertit aquesta filosofia en un mantra.

Així, som davant de la quarta clau de la innovació en l’era digital:

Provar amb l’usuari

I, per acabar, prioritzar. Prioritzar és complicat. Cal distingir entre allò imprescindible, allò important, allò bo i allò de què podem prescindir. No fer-ho correctament suposa arribar tard al mercat.

La durada del time to market és decisiva en l’esdevenir d’un producte o servei, perquè la rapidesa i una competència ferotge fan que demà ja pugui ser massa tard.

Desenvolupar un producte o servei complet amb totes les seves funcionalitats perfectament dissenyades seria, sens dubte, una decisió empresarial que ens portaria al fracàs, de manera que no ens queda altra opció que aplicar la cinquena clau:

Pivotar fins a arribar al producte mínim viable

Pivotar fins que puguem llançar-lo al mercat i això ens permeti continuar aprenent dels nostres usuaris.

Fins aquí les 5 claus que considero imprescindibles per poder innovar en un món digital com el nostre que, com veieu, tenen poc de digital i molt d’humà