Al llarg dels anys m’he trobat amb briefs de workshops que comencen pel lloc, la dinàmica o l’efecte wow. Però quan l’encàrrec comença per l’embolcall, sovint és un senyal que el propòsit encara no és clar.
En un món BANI no necessitem més teoria, sinó formes concretes de respondre-hi. Aquestes són algunes de les pràctiques que ens han funcionat a Monday Happy Monday per ajudar equips a passar de la inspiració a l’acció.
Una crisi de sentit organitzatiu apareix quan les persones deixen de sentir que la seva feina té un «per a què» clar i valuós. El canvi no sempre la crea, però sí que pot amplificar-la i fer-la visible.
Acompanyar equips en processos reals d’innovació genera aprenentatge en coneixements, competències, capacitats socioemocionals i mentalitat. I, si el que s’aprèn es comparteix i s’aplica, també fa créixer l’organització.
Des de la meva experiència a l’aula, comparteixo algunes reflexions sobre els canvis necessaris a la universitat: competències transversals, connexió amb el món real, professionalització i un nou rol docent.
Anys després de viure al Clínic un dels moments més difícils de la meva vida, hi vaig tornar amb una missió molt diferent: ajudar a dissenyar el pla d’acollida per als nous professionals.
La diversitat cultural exigeix esforç i aprenentatge, però crear bombolles d’uniformitat no pot ser la resposta. Les organitzacions poden convertir-se en escoles de convivència.
El Camí de Sant Jaume transforma des del primer pas. En aquesta segona part comparteixo les lliçons que apareixen durant la ruta: ritme, convivència, present, escolta i introspecció.
M’encanten els Jocs Olímpics. Aquest estiu, Nicola Olyslagers em va captivar per la seva constància, el seu tarannà i un journal que converteix cada salt en una oportunitat d’aprenentatge.
El Camí de Sant Jaume no és només una ruta mil·lenària; és una metàfora vibrant de la nostra vida professional. Aquestes són algunes de les lliçons que s’aprenen abans de començar.