La docència universitària en temps de canvi: estem preparats?

Des de la meva experiència a l’aula, i amb la passió de qui busca innovar i transformar l’aprenentatge, avui vull compartir les meves reflexions sobre els canvis necessaris a les nostres aules.

Si ets docent, m’agradaria que tinguessis en compte que jo imparteixo classe a la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona i que parlo des de la meva experiència personal d’aquests darrers anys, amb la vocació d’il·lustrar el que jo estic veient i compartir-ho amb altres professionals per generar coneixement compartit.

M’agradaria explicar-te que el meu 2025 laboral va començar bonic. Vaig tenir la sort d’arrencar el gener visitant la Facultat d’Economia de la Universitat de Barcelona. Has estat mai en aquesta facultat? La veritat és que és preciosa.

Aquesta vegada hi vaig anar per impartir un curs a un grup de professors universitaris amb motivació i determinació per continuar millorant la seva pràctica docent. Van venir de les facultats d’Infermeria, Química, Biologia, Geografia i Història, Farmàcia, Economia i Empresa, Educació i Belles Arts. Vam tenir la sort de poder aprofitar l’aturada de classes universitàries per compartir tres jornades en què vam poder conèixer la metodologia Design Thinking, endinsar-nos en cadascuna de les seves etapes i, el més important, compartir i reflexionar sobre com aquest tipus de metodologies es pot portar a les nostres aules universitàries per aconseguir impactar en el procés d’aprenentatge de les nostres alumnes i alumnes.

Així que, de tot el que allà vam viure, aprendre i reflexionar, que va ser molt, m’agradaria portar-ne aquí una part. És la que fa referència als objectius docents que, en l’ensenyament superior, hauríem de tenir, sigui quina sigui la nostra especialitat.

La universitat com un espai connectat amb el món exterior

Imagina una aula universitària: xivarri, la professora entra, tanca la porta, es fa un silenci relatiu i comença la classe. Tanmateix, encara que tanquem la porta, les aules no estan aïllades del món exterior. Al contrari, s’hi reflecteixen i conviuen els canvis socials i culturals, la irrupció de les tecnologies emergents, les crisis ambientals i humanitàries, així com la polarització política, entre altres fenòmens.

Com són els alumnes i les alumnes que tenim a classe?

Per molt apassionats que siguem de la tecnologia, el cert és que les alumnes i els alumnes que tenim a classe han crescut immersos en un entorn digital des de la infància. Això els ha permès desenvolupar una relació més natural amb les tecnologies emergents, facilitant-los tant la comprensió del seu funcionament com la ràpida adaptació a l’ús quotidià.

Des de la meva perspectiva, aquesta familiaritat amb la tecnologia els predisposa a integrar i desenvolupar aquestes eines de manera creativa, sempre que comptin amb una educació tecnològica adequada, accés a recursos de qualitat i un acompanyament que en fomenti l’ús responsable.

A més, la seva comprensió global del món és significativament més gran que la que teníem a la seva edat. I la seva exposició a cultures diverses des de la infància els ha permès desenvolupar una consciència més profunda de la diversitat cultural existent, cosa que els permet enriquir la perspectiva i la capacitat per adaptar-se a entorns multiculturals.

Tot i que en totes les generacions hi ha excepcions, el cert és que les persones que tenim a classe mostren un interès creixent per qüestions com l’emergència climàtica i les urgències socials. Aquest interès es reflecteix de manera tangible en les seves decisions de consum, optant cada vegada més per productes i serveis que promoguin la sostenibilitat i la justícia social.

Sigui com sigui, el que és segur és que a elles i a ells els tocarà liderar la transició cap a un món més sostenible i socialment més just.

Per això, potser és moment de fer un pas endavant com a docents. Hem de començar a revisar la nostra mirada sobre aquesta generació, reconeixent-ne el potencial i donant-los suport en el camí que hauran de recórrer. Les generacions anteriors no els hem deixat, precisament, un món senzill. Més aviat tot el contrari: els deixem un planeta on s’han malbaratat recursos, on la pau ha estat menystinguda i on ens hem distret resolent qüestions trivials mentre els grans drames humans romanen amagats sota la catifa de les nostres consciències.

I aleshores, com els ajudem?

Hi som a temps. Per començar, hauríem de fer el possible per posar a les seves mans les quatre competències estratègiques i transversals que segur que necessitaran en el futur més proper, sigui quina sigui la seva professió, sector o repte al qual s’enfrontin: tenir i aplicar el pensament crític en el procés d’anàlisi d’oportunitats i reptes; ser capaços d’utilitzar la creativitat aplicada a la resolució de problemes; saber treballar en equip interdisciplinari; i, finalment, tenir competències d’autolideratge i lideratge per portar-ho tot endavant i fins al final.

Quin hauria de ser el nostre rol com a docents?

Les aules universitàries semblen un lloc idoni per deixar tot aquest llegat. No creus? Aleshores, si tornem a aquell moment en què tanquem la porta de classe per calmar el xivarri i començar la classe, allà hauria d’estar passant el següent, sota el nostre lideratge:

1️⃣ Crear condicions per a un aprenentatge significatiu: Han quedat enrere aquelles classes magistrals on el senyor contingut i el senyor professor eren el centre. Ara, al centre hi ha l’alumnat i el seu procés d’aprenentatge. És responsabilitat nostra facilitar que es donin les condicions, tant tangibles com intangibles, perquè aquest aprenentatge es produeixi de manera efectiva.

2️⃣ Prioritzar els objectius competencials: Aquests haurien de ser centrals en la nostra docència. No ens podem limitar a objectius d’aprenentatge basats únicament en l’adquisició de continguts. Hem de trobar la manera, cadascú des de la seva especialitat, d’oferir als estudiants oportunitats per desenvolupar aquestes competències estratègiques que necessitaran en el futur.

3️⃣ Acompanyar la professionalització dels estudiants: És clar que estem formant persones, però també les hem de preparar com a futurs professionals en un context laboral convuls. És crucial ajudar-los a comprendre quina podria ser la seva proposta de valor com a professionals, quin serà el seu possible impacte i a explorar els possibles escenaris i reptes que trobaran en les seves trajectòries laborals.

4️⃣ Ser un model viu d’ètica professional: L’ètica professional no s’hauria d’acotar a un «tema» d’un dia en una classe. Com a docents, som professionals i, com a tals, hem de ser model de l’ètica professional en el nostre sector. Això cobra una importància especial en un món cada vegada més tecnificat i on el perill de confondre el que és possible amb el «tot s’hi val» és real. I no, no tot s’hi val.

5️⃣ Integrar els objectius d’aprenentatge específics de cada especialitat: Per descomptat, els objectius d’aprenentatge vinculats al coneixement de cada disciplina o àmbit són fonamentals. Però han d’estar emmarcats en una visió més àmplia que inclogui tots els aspectes esmentats anteriorment. Només així aconseguirem una formació veritablement integral.

Amb aquest marc clar dels nostres objectius com a professor o professora és quan ens hem de posar mans a l’obra per innovar en la nostra pràctica docent. I és aquí on metodologies com el Design Thinking, o tantes altres, es poden convertir en grans aliades que, portades al context de l’aula, ens poden ajudar a augmentar l’assoliment dels objectius abans esmentats.

La inspiració, el toc final ✨

Per acabar, no m’agradaria deixar de parlar d’un últim ingredient, per a mi clau, que és la «inspiració». La nostra tasca docent sempre n’hauria de tenir grans dosis. La inspiració ha de ser en les nostres paraules, comportaments i actituds.

La motivació hauria de ser la benzina perquè el nostre alumnat pugui recórrer el camí de convertir-se en grans professionals. La visió de tot allò que podran arribar a ser i impactar. Crec fermament que, en la mesura que els ajudem a projectar-se cap al futur, podrem treballar amb alumnes amb passió per reptar-se, aprendre i créixer.

L’aula com un reflex del món

I és clar que el context universitari no és un camí de roses i hi ha restriccions, recursos limitats, visions diferents, etc. Però és justament allà on el nostre alumnat anirà a parar. L’aula no és un lloc desconnectat del món. L’aula és el món i l’hem de liderar com a tal.

Aleshores, t’hi sumes, a revolucionar les aules universitàries?