Tanca els ulls i imagina
M’agradaria que tanquessis els ulls i poguessis imaginar un món on qualsevol persona que tingués una idea per millorar alguna cosa del seu entorn, la pogués canalitzar a través d’un lloc (de nom indeterminat encara) on pogués trobar persones inquietes, mètodes i recursos per poder investigar, experimentar i dur-la a terme.
Qualsevol persona? Sí, qualsevol persona de qualsevol generació i de qualsevol lloc. Fos ciutadà/ana, estudiant, treballador/a, pacient, etc. Que pogués aixecar la mà i exposar la seva proposta.
M’imagino un lloc on, entre altres, hi hauria poques queixes i molta acció. Un lloc on les persones fossin conscients tant dels seus talents com de les seves necessitats. I sobretot, que creguessin en el potencial que existeix quan un grup divers de persones amb un mateix propòsit, decideixen resoldre qualsevol cosa juntes.
Aquesta utopia realista no és meva, la va posar al meu cap el tecno antropòleg Artur Serra fa uns dies quan ens va donar una xerrada a la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona a professors i alumnes de l’assignatura d’Entorns tecnològics d’aprenentatge. L’Artur Serra és l’actual director adjunt de la i2CAT Fundation i va ser cofundador del Citilab de Cornellà, és un laboratori ciutadà on es duu a terme innovació social i tecnològica.
Aprendre a innovar i a innovar-se
L’Artur ens va parlar del concepte d’aprendre a innovar i de com en el Citilab de Cornellà treballen des de 2007 per conrear la cultura de la innovació en totes les persones de la nostra societat: des de les més joves fins a les més sèniors. Des dels espais d’educació més formals com les escoles i les universitats, com als llocs més informals com els carrers d’una ciutat que vol mirar al futur.
A l’Artur també l’he sentit a parlar en una altra oportunitat de l’aprendre a innovar-se que, de fet, potser hauria de ser previ a aprendre a innovar. Aquest “Innovar-se” es refereix a prendre consciència que en el món d’avui les persones hem d’estar disposades a anar innovant la nostra proposta de valor cap al nostre entorn al llarg de la nostra vida. Des de molt jovenets hauríem de ser conscients que estarem sempre en constant evolució i adaptació a l’entorn, i que, per tant, conèixer i desenvolupar la nostra capacitat per a innovar-nos, quan sigui necessari, serà la clau per poder aportar valor sempre.
La innovació ja no és una moda
Llavors, sigui aprendre a innovar o a innovar-se, sembla que la innovació ha deixat de ser ja una moda per convertir-se en una nova estratègia per crear un millor futur. Un futur, a més, on la tecnologia estigui molt present, ja que ens ajudarà a fer-ho tot de forma més ràpida, més barata i, per tant, aconseguir més impacte. Ara bé, advoquem per una tecnologia al servei de les persones i els seus reptes, és a dir, una tecnologia humanista. Una tecnologia que estigui dissenyada responsablement i pensada per ajudar a les persones. Reptes socials tenim molts! Una tecnologia que estigui dissenyada amb equips diversos on persones tecnòlogues i humanistes puguin sumar les seves intel·ligències.
La innovació ha deixat de ser ja una moda per convertir-se en una nova estratègia per crear un millor futur.
En definitiva, totes i tots hem d’aprendre a innovar, a investigar, a experimentar, a usar el pensament de disseny, a conèixer els recursos i la tecnologia que ens pot ajudar i que tenim al nostre abast. Tot això ja no és una cosa reservada únicament a uns quants emprenedors frikis que els agraden els garatges 🙂
Advoquem per una tecnologia al servei de les persones i els seus reptes, és a dir, una tecnologia humanista.
Deixem-nos de modes i de tendències. I diguem ben alt que ara és temps de la innovació social i digital perquè puguem crear aquesta utopia realista que està per venir. Parlem d’ella, conversem sobre ella i escriguem sobre ella. Les paraules creen realitats…
A continuació comparteixo l’entrevista que vaig tenir l’oportunitat de fer-li a Artur Serra fa uns mesos en el nostre programa de TV #MondayHappyMonday en la cadena FibracatTV.