Spinner, un nou model de treball

Catherine Hettinger va idear fa gairebé 20 anys el Fidget Spinner (pensaràs que és una dona molt rica, però qualsevol semblança amb la realitat és pura ficció). La idea se li va ocórrer a principis dels anys 90 per entretenir a la seva filla Sara que patia d’una malaltia que afebleix els músculs. Avui, el Spinner és considerat una joguina desestresant.

Spinner també és una filadora i quines millors filadores que les aranyes teixint les seves teranyines. La seda que segreguen té propietats sorprenents que la converteix en una de les fibres naturals més fortes, aproximadament la meitat de forta que l’acer, però a diferència d’aquest, la tela d’aranya és molt extensible, per la qual cosa en realitat és «més resistent» que l’acer.

Per a nosaltres, Spinner és un model de treball, és a dir, la forma en com es concep que ha de desenvolupar-se el procés a través del qual les organitzacions s’enfronten als seus problemes i necessitats.

Ho considerem una manera que té el propi #líder de considerar com procedir en la seva labor de resoldre els problemes i satisfer les necessitats de la seva organització. I com tot model, té a veure molt amb les #creences d’aquell o aquella que ho aplica. És a dir, potser no convenç a tothom, i per això utilitzar-ho és només una opció.

Així doncs, Spinner és la representació teòrica d’alguna cosa que posteriorment s’emporta a la pràctica en una situació concreta.

També ho podríem definir com un approach o #enfocament a l’hora d’abordar els problemes i les necessitats d’una organització.

Fa un parell d’anys, a Monday Happy Monday ens vam disposar a posar ordre i un nom a la nostra manera de conducta amb les organitzacions:

1. Comprendre

Un dels primers processos que duem a terme quan aterrem en una organització és la comprensió del #problema. Partint de les #dades quantitatives i qualitatives proporcionades per la mateixa (quan fem ús del terme “dades” ens estem referint a qualsevol informació). Intentem fer-nos una imatge d’allò que el propietari del projecte o líder té al seu cap. Per això, necessitem donar un significat a aquestes dades.

El procés de comprensió, al contrari del que pogués semblar, no és un procés passiu, sinó que exigeix per part nostra identificar i unir, de manera coherent, totes les dades de què disposem de l’organització.

A partir d’aquí, construïm una #hipòtesi tan adequada i concorde possible a aquestes dades. Molt probablement no és la “correcta”, però si prou bona com per cobrir la necessitat d’interpretar la realitat de la companyia (és inevitable i impossible no realitzar interpretacions), encara que aquestes interpretacions estiguin variant i completant-se al llarg de tot el procés.

2. Crear

Crear requereix d’haver recopilat i comprès la informació anterior i analitzar les necessitats o objectius de la companyia, aplicar els nostres coneixements i avaluar les diferents possibilitats.

En aquesta fase planegem i generem la possibilitat de desenvolupar creacions col·lectives, estratègies de creativitat, disseny, prototipat… Aquesta és una fase del procés dinàmica i de #innovació.

3. Provar

Després seguim amb el procés de comprensió, però en aquesta ocasió per calcular si un potencial usuari estarà disposat a usar allò que l’organització ha creat.

El principal avantatge de Provar és que permet identificar solucions que no tindran èxit abans de comprometre nombrosos #recursos al seu desenvolupament i, al mateix temps, permet obtenir informació valuosa sobre com #millorar aquells que, per contra, sí que tenen potencial.

4. Fer

Si bé fins al moment ens hem orientat al procés creatiu, a partir d’ara, un conjunt estandarditzat de conceptes, pràctiques i criteris #àgils, com #Scrum o #Kanban, ens permetran endinsar-nos en el procés executiu o de realització de la solució potencial, centrant-nos en el lliurament de la mateixa mitjançant un marc per planificar i assignar tasques, gestionar el canvi i mantenir el control per acabar en l’escalabilitat de la solució.

5. Créixer

Considerem Créixer com la capacitat d’adaptació i resposta d’una solució respecte al #rendiment de la mateixa a mesura que augmenten, de manera significativa, el nombre d’usuaris que la utilitzen. L’escalabilitat està íntimament lligada al #disseny que hem fet de la solució. Influeix en el seu rendiment de manera significativa. Si una solució està ben dissenyada, l’escalabilitat no serà cap problema. L’escalabilitat suposa un factor crític en el creixement d’una solució.

L’ús del nostre model Spinner produeix, al seu torn, una sèrie de reaccions o efectes col·laterals no intencionats, però sí molt positius, com són la #col·laboració, que facilita als membres dels equips de treball coneixements i recursos que mai haguessin obtingut si haguessin realitzat el projecte en solitari. Un altre “efecte secundari” és #l’aprenentatge d’una nova manera de treballar i abordar els problemes i les necessitats de l’organització.

Sigui per la seva virtut de desestresar a les organitzacions solucionant els seus problemes o per la fortalesa de les solucions resultat de treballar d’aquesta manera, totes dues qualitats són compartides pel model Spinner. T’animes a comprovar-ho?