No és difícil veure com quants managers i directius es resisteixen al canvi i quan pocs diuen resistir-se a ell. I és que ningú veu la palla del seu ull. Però no us preocupeu, aquest post no pretén ser un judici a aquells que es resisteixen, ja hi haurà uns altres que els jutgin, si és que mereixen ser jutjats. Al cap i a la fi, qui soc jo per tirar la primera pedra… Sí, per contra, un exercici d’empatia amb els qui, com jo, han estat en una eterna letargia i avui, com marmota a la primavera, se’ls treu del seu cau perquè despertin i comencin a rondar per aquest món tan complex com si l’haguessin fet tota la seva vida. Una mica de comprensió, si us plau!

A partir d’ara, aquests directius deixaran de liderar els projectes, de prendre decisions, de planificar i administrar els projectes i els seus equips. Ara seran product owners o scrum màsters en projectes que es desenvolupen i implementen de manera col·laborativa i altament productiva a través de lliuraments parcials i regulars de producte/servei final, prioritzades sobre la base del valor que tenen per al seu client intern o extern. I diuen que això els permetrà adaptar-te ràpidament a les necessitats canviants del seu client.

Seran responsables que es compleixi amb els requisits del producte i hauran d’ajustar i tornar a prioritzar el treball endarrerit per adaptar-se als canvis o entrenaran als equips i asseguraran que es compleixin els processos de Scrum, però en qualsevol cas no manaran sobre els equips de treball, no els diran el que han de fer ni com ho han de fer. Participaran en l’Sprint Planning o en el daily Meeting o en el refinament o en la Retrospectiva o en l’Sprint Review… Seran Agile!

Com podem demanar això als nostres managers i directius si la majoria d’ells venen, o en el pitjor dels casos, estan encara en organitzacions on l’objectiu és vèncer a la competència, aconseguir beneficis i creixement, on es gestiona per objectius, on encara es mana i controla sobre el “què”. I ja no diguem als que venen o encara estan en empreses on les seves estructures organitzatives són autèntiques piràmides “egípcies”, on es controla el quin i el com, on es valora l’estabilitat i el futur és una repetició del passat, com bé les descriu Laloux en el seu llibre “Reinventing Organizations”.

Fins i tot és en algunes d’aquestes organitzacions on es pretén fer Scrum i utilitzar Kanban, no obstant això, no és una organització Agile. Això és “fer” Agile. Potser qui pensi que potser si “fas”, “fas”, acabis “sent”. Permetin-me que atorgui el benefici del dubte a aquells que pensen així.

Agile ha de ser l’organització, els seus principis, els seus valors… i, naturalment, els seus líders, als qui si no ajudem a “ser”, difícilment tindrem organitzacions àgils.