Se vogliamo che tutto rimanga come è…

“Se vogliamo che tutto rimanga come è, bisogna che tutto cambi”

Giuseppe Tomasi di Lampedusa

Els éssers humans estem programats per adorar els costums, allò conegut i als coneguts. Allò quotidià ens transmet una agradable sensació d’estructura, de tenir-ho tot sota control i d’estabilitat. Tot això ens transmet una sensació de confort.

Per contra la incertesa ens genera nervis o com a mínim ens incomoda. Els canvis ens suposen esforç. Així que estem programats per fer de la nostra vida una suma d’automatismes que ens permeten viure aparentment tranquils.

Aparentment?

Costum estava instal·lada en el confort de la seva quotidianitat laboral i fins i tot conreava algun èxit. Encara que la veritat és que dia a dia s’anava construint un mur invisible al seu voltant. Un mur invisible i poderós que a més compartia amb aquelles persones de sempre que vivien amb ella dins del mur.

El mur ens els deixava veure fora d’ell. Les encegava i amb el temps els va anar minant la seva curiositat i les seves ganes per conèixer coses noves. Però la veritat era que més enllà del mur hi havia un altre món ple de persones que vivien, treballaven, creixien, aprenien i anaven endavant amb un món que avançava de pressa i molt ràpid per més que Costum i els seus no el veien o no el volien veure.

Un dia, aquest mur invisible i poderós es va esquerdar. I zas, Va caure de cop!

Alguna cosa que aportava aquest confort a Costum es va trencar i tot el mur se’n va anar al sòl. Va ser llavors quan Costum es va trobar cara a cara amb aquest altre món viu, ràpid i amb nous colors que ja gairebé no recordava. En el món de fora ella podia veure que les oportunitats es multiplicaven però, al seu torn les velocitats també. I Costum va dir desesperada: Però com no se’ns va ocórrer pensar en tot el que hi havia fora!… ella i els altres feia massa temps que eren dins del mur i havien perdut vivor, flexibilitat i adaptabilitat. Es sentien aclaparats. No estaven preparats.

Tan sols una història inventada… 

La història de Costum era tan sols una història inventada… però el que sí que és cert és que aquí fora hi ha un món viu, colorit, ple de persones interessants i ple de noves maneres de fer i pensar que s’han inventat per multiplicar les nostres oportunitats com a persones i professionals.

Així que em permeto suggerir-te que comencis per fer una finestra en el teu mur que et permeti observar cada dia què passa aquí fora. I que després continuïs per obrir una porta perquè de tant en tant puguis sortir del teu confort per conèixer alguna nova eina, una nova perspectiva o simplement per prendre un cafè amb una nova persona.

Però, Per a què haig de sortir?

La veritat és que cadascun de nosaltres tenim un Per a què diferent en la vida i, per tant, cadascun tindrem una Per a què sortir d’aquest aparent confort on tan bé vivim.

Alguns voldrem sortir per explorar pel simple plaer d’aprendre i nodrir la nostra part més intel·lectual. Uns altres voldran sortir a la recerca d’alguna cosa que els permeti fer millor la seva feina per satisfacció personal o per més reconeixement. Uns altres sortiran a la recerca de noves experiències, a la recerca d’una nova oportunitat professional…, o fins i tot alguns buscaran fins a un nou sentit a les seves vides. I és que hi ha tants “per a quès” com persones!

El que és segur és que tots hem de ser conscients que només si estem instal·lats la majoria del temps en la Curiositat, podrem conservar a llarg termini allò que més apreciem ara.

Per acabar, et recomano el vídeo Locating yourself que t’ajudarà a reflexionar sobre on estàs ara.

“Si volem que tot segueixi com està, necessitem que tot canviï”

Giuseppe Tomasi di Lampedusa