“Prospectiva, predicción, planificación… y otras chicas del montón”

Fa uns dies que he començat a aprofundir en un dels temes que més m’apassiona: el Futur, de la mà de Jordi Serra del Pi, prospectivista i especialista en Future Studies. Més enllà del que m’apassiona, considero que pronosticar el futur i innovar guarden grans relacions.

Una de les frases que més m’ha cridat l’atenció llegint sobre el tema és la de Bertrand de Jouvenel, politòleg i economista francès, escriptor polifacètic, diplomàtic, professor de diverses universitats i considerat un dels majors exponents de la filosofia política. Ell deia el següent:

“Si el futur està prefixat, llavors podem arribar a conèixer-lo. Però si ho coneixem anticipadament ho podem canviar i si podem canviar-ho, llavors ja no ho coneixem.”

Les prediccions tracten d’esbrinar què passarà en el futur, però si Jouvenel tenia raó, llavors no ens serveixen perquè si bé ens permetrien conèixer el futur i canviar-lo, si el canviem ja no el coneixerem i, per tant, no podrem influir en ell.

Les prediccions es centren a saber què passarà, però es queden curtes ja que no expliquen el com i el perquè dels successos, que és el realment útil en la innovació. Però per a això està la prospectiva.

La prospectiva es basa, no a predir, sinó a pronosticar treballant, igual que en la presa de decisions, amb probabilitats que puguin succeir coses diferents (recordeu que el futur menys probable és aquell en el qual res canvia)

Vegem un exemple: És molt diferent afirmar que “demà plourà” que dir “existeix un 80% de probabilitats que demà plogui”.

En el primer cas, estem limitant el gran ventall de possibilitats, com ho fa la predicció, mentre que en el segon, no podem passar per alt que, a pesar que un 20% no sigui una probabilitat alta, pot ser que no plogui, com així ho faria la prospectiva. Estar davant diferents possibilitats ens situa davant un futur ple d’alternatives, la qual cosa la prospectiva denomina futurs alternatius. Això és molt important perquè:

1.- L’ésser humà és lliure de triar entre ells (el lliure albir de Spinoza -això ja frega la filosofia…-)

2.- Adquirim una bona capacitat de reacció davant el futur millor i més ràpida perquè hem desenvolupat l’habilitat de pensar en possibles alternatives, com va fer Sully abans de l’accident del seu avió en el riu Hudson.

Suposo que a hores d’ara del post ja t’ha quedat clar que predicció i prospectiva no és el mateix, però Què hi ha de la planificació? Mentre la prospectiva cerca influir en el futur a mitjà i llarg termini, la planificació el fa en el present (curt termini) i els objectius no són més que l’excusa per a ordenar una acció actual.

I per acabar, la prospectiva, respecte de l’estratègia, és el mapa de les alternatives que tenim davant nostre. La prospectiva pot revelar-nos el què ens ofereix el camí, però l’organització precisa de l’estratègia per poder decidir quina és la ruta més adequada per ella.

Ara ja coneixes la diferència entre prospectiva, predicció, planificació i estratègia, totes elles imprescindibles en les organitzacions, però totalment diferents.

Si ens segueixes, en el pròxim post descobriràs la gran desconeguda prospectiva i quan ho facis segur que voldràs utilitzar-la per la teva organització.