“Mentre gestionem la crisi immediata no hem de perdre de vista les oportunitats”

Aquesta pandèmia és un d’aquests fets “tan poc probables” que han impactat de manera extraordinària a les nostres vides, a les nostres llars, a les nostres empreses i institucions. En un recent article publicat pel Word Economic Fòrum, Mohamed A. El-Erian reflexiona sobre els aspectes positius de la COVID-19. El-Erian escriu que “mentre gestionem la crisi immediata no hem de perdre de vista les oportunitats”. I que aquell tòpic de no deixar que una crisi es malgasti, “rares vegades ha estat més rellevant”.

La veritat és que els desafiaments als quals ens estem enfrontant ens exigeixen ser tan intel·ligents com sigui possible. I si busquem el nivell més elevat d’intel·ligència, potser seria aquesta: la intel·ligència col·lectiva, és a dir, aquesta capacitat que tenim les persones d’aprendre, de crear coses noves, de resoldre problemes o de prendre decisions en grup. És la intel·ligència que aflora quan diverses persones interactuen, comparteixen coneixement i perspectives. Es tracta d’una mena d’intel·ligència diferent de la intel·ligència individual que funciona de manera aïllada.

La intel·ligència col·lectiva a les organitzacions és una de les claus més poderoses que tenim

A les organitzacions, des de fa un temps, ja ens enfrontàvem a desafiaments complexos. Ara bé, això s’ha aguditzat en les circumstàncies actuals. Em refereixo a desafiaments complexos perquè no tenen un origen únic, no controlem tots els factors que influeixen en ells, i a més la seva solució, en la majoria de casos, no és evident. Ja no podem tirar d’aquestes bones pràctiques de gestió o resolució de problemes d’abans, sinó que hem de crear noves solucions totalment noves que no responguin a res del que s’ha fet fins al moment. Les persones ens veiem obligades a buscar pràctiques emergents. I és aquí, en aquesta cerca, on posar en marxa la intel·ligència col·lectiva a les organitzacions és una de les claus més poderoses que tenim.

Si estem d’acord que els desafiaments són complexos i que només els podem resoldre amb intel·ligència col·lectiva, hauríem de reflexionar sobre com estem configurant els equips de treball i de quina manera els estem acompanyant. Em refereixo a com, des d’un inici, definim les jobs description, a sobre la base de quins criteris reclutem les noves incorporacions, en quina mesura atenem la diversitat de talents i coneixements de les persones en el moment de configurar els equips i, finalment, si valorem les individualitats o, per contra, valorem l’aportació que es fa a l’equip.

De res serveix que seleccionem “els millors” si realment no són persones amb habilitats de comunicació i treball col·laboratiu, que siguin diversos en coneixements i competències, en trajectòria i perspectives. I, anant una mica més enllà, reflexionem també sobre quin temps els estem donant a aquests equips perquè interactuïn, intercanviïn perspectives i generin per tan, nou coneixement compartit sobre les qüestions crítiques que estan tractant. I quines eines els estem facilitant perquè aconsegueixin el seu objectiu.

Potenciem que des de ben petits aprenguin a resoldre reptes conjuntament

Els professionals i les organitzacions tenim la tasca d’augmentar la intel·ligència col·lectiva en les nostres dinàmiques i, amb voluntat, aprendre a fer-ho cada vegada millor. Ara bé, tot això hauria de començar des d’abans. El sistema educatiu ha de potenciar cada vegada més aquelles dinàmiques on les nostres nenes i nens puguin aprendre a resoldre reptes conjuntament. Hem de fer-los propostes col·lectives, configurar equips diversos i acompanyar-los perquè cada integrant pugui posar el servei de l’equip la seva essència, la seva personalitat i el seu talent.

“Actuant junts podem transformar un període de profunda adversitat en un de benestar compartit per a nosaltres i les generacions futures” “Estratègies per al costat positiu de la COVID” World Economic Fòrum  Mohamed A. El-Erian @elerianm