Ets Giver o Taker? Com han de ser els equips per a innovar?

Fa unes setmanes en un workshop amb un equip molt connectat amb el seu repte, una de les persones ho va parar tot i va dir en veu alta i amb fermesa “De veritat que us sembla bé això que hem decidit? Crec que ens estem equivocant!”…. Buscar el consens en un equip que ha de prendre decisions, de manera àgil per a avançar, a vegades no és senzill. Requereix, entre moltes altres coses, que totes i cadascuna de les persones tinguin una veritable voluntat de col·laborar per a arribar a bon port. La metodologies que proposem a Monday Happy Monday tenen totes un nexe comú: són col·laboratives. Creiem fermament que les persones només superarem els reptes  de futur si ho fem sota el paradigma de la intel·ligència col·lectiva. És a dir, si permetem que totes les persones participin del debat i focalitzem els nostres esforços a eliminar jerarquies, ser més transparents i ens obrim veritablement a la diversitat de talents. Ara bé, també crec que la col·laboració no és tan sols un mitjà per a arribar, sinó que va més enllà. La col·laboració és una d’aquestes actituds que s’haurien de conrear des d’edats ben primerenques a casa, en el col·legi,… i que, per descomptat, hauria de ser conreada també en les organitzacions.

Givers, takers and matchers

El psicòleg organitzacional Adam Grant ha investigat molt sobre com les persones ens comportem en els entorns professionals. Potser ja coneixes la seva teoria, però crec que val la pena refrescar-la i tenir-la en compte en el debat de com hem de construir els equips en les nostres organitzacions si el que volem és innovar i aportar sempre valor als nostres clients, ciutadans, empleats, etc. Grant, en el seu llibre Give and Take, ens expli que hi ha dos tipus de persones.

• Les persones takers [oportunistes] que són habitualment egocèntriques i pensen només en el que les altres poden fer per elles. Veuen el món com una competició constant.
• Les persones givers [altruistes] estan enfocades a assegurar que les altres també guanyin. Són les que més d’una vegada et poden preguntar En què puc ajudar-te?

És inevitable pensar en quin és el nostre estil veritat? Fes-te una simple pregunta Com tractes a la gent en general? Segons Adam Grant, la majoria estem al mig: som matchers, és a dir som bons companys perquè procurem donar a l’altre en línia del que hem rebut. Busquem un equilibri entre el donar i el rebre. Adam Grant ens diu que aquesta és una manera “segura” de viure la vida, però potser no és la més “productiva”.

Els givers fan millors a les seves empreses

Adam Grant ha estudiat un bon nombre d’organitzacions i de professionals. I en aquests estudis va poder obtenir conclusions veritablement interessants. En el món de les vendes, per exemple, ens conta que els venedors amb resultats més baixos coincidia que eren els més generosos. Et sorprèn?

Curiosament les seves recerques també ens mostren l’altre costat de la moneda. Aquests professionals altruistes, més enllà dels seus resultats individuals, li fan molt bé a les seves empreses. Les fan millors! Grant afirma que les empreses que tenen més persones compartint coneixement i ajudant a les altres, tenen millors beneficis i fins i tot més satisfacció dels seus clients.

I que ens explica dels takers? No m’entretindré molt. Grant diu que són professionals no van molt lluny. La seva estratègia té curt recorregut en una organització. De fet si t’atures a pensar una mica, potser recordaràs el final d’algun taker. Com vas? Ja has definit el teu estil? Tornant als venedors givers, resulta que estan en la part baixa però… també estan en el més alt del rànquing. Són també els que més venen! Sorpresa una altra vegada? És a dir, estan molt representats en tots dos extrems. De totes totes, Grant defensa que les persones givers són aquelles que s’acosten més a l’èxit professional ja que, entre altres coses, generen una reputació excel·lent i tenen un entorn ric en totes les seves dimensions.

Com tenir més givers que sobresurtin en el teu equip?

Però Adam Grant no es queda aquí, si no que ens dóna algunes pistes per a crear organitzacions on hi hagi més givers que sobresurtin.

1. Protegeix-los. Els givers són un tresor i no es poden cremar. No deixis que els altres s’aprofitin.
2. Afavoreix una cultura on “demanar ajuda” sigui normal.
3. I més enllà de sumar givers al teu equip, mai mai mai sumis al teu equip a persones oportunistes. Els seus efectes són molt més negatius per a tod@s que el poder que té tenir diversos altruistes en l’equip.

Per cert, aquest que va dir “De veritat que us sembla bé això que hem decidit? Crec que ens estem equivocant!”…. Sabeu què era? Perquè en aquell moment va ser un giver no gaire agradable, però va permetre al grup trencar amb el “políticament correcte”, sincerar-se i a partir d’aquí construir com un equip d’una manera més autèntica.

Cal saber que els givers no són tots “agradables”. Que alguns poden tenir maneres dures però que realment tenen bones intencions. Són aquestes persones que donen aquests feedbacks que ningú vol sentir però que realment són claus per a poder avançar. Moltes vegades no estan molt ben valorats en una organització, però si en tens un a prop, cuida’l també, els seus qüestionaments poden ser un tresor!