Des de fa uns mesos estic acompanyant un familiar molt propoer a l’Hospital. Temps difícils per visitar hospitals, la veritat… Però si em permeteu, m’agradaria compartir amb vosaltres una d’aquestes consultes mèdiques, a les quals en principi no et deixen entrar si ets acompanyant, però que si insisteixes i tens sort, de tant en tant ho aconsegueixes 🙂

Aquest dia visitàvem una fisioterapeuta. Ella, una professional de 29 anys, ens va mirar i va acollir d’una manera molt amable des del principi. Podria explicar-vos tots els detalls, però per a mi el més impactant va ser com Ella va utilitzar el poder de la seva mirada. Per sobre de la doble màscara, sobresortien uns ulls que estaven únicament posats en la persona malalta. Uns ulls que durant els primers minuts només van escoltar. Quina manera de mirar-escoltar i considerar a l’altra persona com el més important en aquest instant! Em va impactar tant la seva manera de mirar que gairebé se’m van saltar les llàgrimes. Des de llavors no he deixat de reflexionar en la potència d’aquesta mirada. No he deixat de pensar quan podré tornar a preguntar-li Com i on vas aprendre a mirar així?

Mirar és una cosa que hem de conrear en totes les professions. Observar als altres i al nostre entorn. Mirar per a assabentar-nos i comprendre tot el que allí està succeint. És la famosa curiositat de la qual tant es parla i que ja són molts els qui la inclouen entre la llista de les competències més preuades per a l’avui i, per descomptat, per al demà.

La mirada i el futur

Yuval Noah Harari, en una xerrada que va fer fa un parell d’anys a uns estudiants, els va parlar de la seva visió sobre el futur i de quins seran les competències més importants. Aquestes en les quals el sistema educatiu hauria de posar el focus i en les quals ells i elles haurien de procurar conrear-les per si mateixos. Som responsables del nostre futur, no és així?

Harari descriu un futur on l’automatització serà exponencial. On cada 10 anys viurem una disrupció del context que trencarà els nostres esquemes sobre com funciona el món. Els va parlar, evidentment, de la capacitat d’aprendre a aprendre i que més enllà del contingut en el qual et formis i entrenis, has de preparar-te per a tenir aquest conjunt de competències que et permetin sempre adaptar-te.

Escoltant a Harari vaig tornar a connectar amb el tema de la mirada (o la curiositat), o com cadascun vulguem anomenar-lo. A més d’aquest mirar a l’altre o mirar a l’entorn, Harari els va dir que per saber què serà de nosaltres en el futur, hem de mirar dins de nosaltres mateixos. Wow, Saber qui som! És interessant escoltar la seva argumentació sobre aquest tema i com els adverteix als nois que en uns anys, si ell@s no són capaços de mirar dins i descobrir els qui són realment, els algoritmes els prendran la davantera. “Ara tenim competència” els diu. La mirada introspectiva serà més que mai estratègica, en un món on haurem d’abraçar la incertesa i assumir que la reinvenció professional formarà part de la nostra vides.

Conrear la mirada també a les organitzacions

Més enllà de la dimensió “persona”, no m’agradaria deixar-me entre les tecles a la dimensió “organització”. És clar que aquelles organitzacions que MIRIN de veritat els seus col·laboradors, que a més conreïn les seves mirades, que encoratgin la seva curiositat, que els permetin tenir espais expansius d’innovació, error i aprenentatge, seran aquelles que seguiran VIVES en el futur. I com he escoltat tantes vegades dir a la meva sòcia Maite: les organitzacions inverteixen els seus diners en allò que realment creuen, valoren i aposten.

Així que dóna un cop d’ull al teu voltant, en aquesta organització que dirigeixes o en aquella on vius cada dia i pregunta’t: Conrees o conreen la teva mirada?