Aconsegueix el cim amb amor

El dia dels enamorats ja va passar, però és que totes i tots sabem que demostrar AMOR realment no va d’un dia. I és just d’això del que avui volia parlar-te.

No sé si hauràs vist la pel·lícula francesa L’Ascension que va ser dirigida per Ludovic Bernard l’any 2017. És una adaptació de la història real de Nadir Dendoune, Samy a la pel·lícula, un noi dels voltants de París que va aconseguir el cim de l’Everest el 25 de maig de 2008 sense cap preparació prèvia en muntanyisme. Nadir es va convertir llavors en el primer franc-algerià que va arribar al sostre del món!

La pel·lícula explica que Samy és un noi sense feina com molts dels seus amics. Encara que a ell li mou alguna cosa més: l’amor per Nadia, de la qual està enamorat des del col·legi, però a la qual no aconsegueix convèncer del seu amor veritable. Així que per impressionar-la i demostrar-li que ho faria tot per ella, decideix emprendre un repte dels de veritat: Arribar al cim de l’Everest! Samy està convençut de voler escalar els 8.848 metres tot i comptar amb molt poc entrenament i preparació. Decidit doncs, es posa a buscar estalvis i s’embarca a una veritable aventura.

Encara que la demostració d’amor de Samy a Nadia és meravellosa, realment del que vull parlar-te és de la història d’amor i d’equip que succeeix entre Samy i el seu xerpa Jonny, que l’acompanya durant l’ascens.

Quan dones reps com a mínim el mateix de tornada

En primer lloc, m’agradaria parlar-te de l’amor i l’afecte que posa Jonny en la seva labor al servei del seu client des del primer moment. Jonny, com tots els xerpes, compta amb una genètica extraordinària que li permet utilitzar l’oxigen d’una manera més eficient que les persones que vivim en llocs al nivell del mar. A més compta amb la saviesa incalculable de conèixer la muntanya, de conèixer el terreny.

Però justament no és aquí on vull posar l’accent. Ni en les seves capacitats ni en la seva saviesa. M’agradaria parlar-te del somriure que Jonny li regala a Samy en el moment de conèixer-se. Del seu respecte. De la distància justa que manté sempre per ajudar en el moment precís. De com acull i acompanya a Samy amb amor des del primer moment. De com ho vol sense “peròs”, tal com és, amb les seves particularitats i les seves dificultats. Jonny fa tot perquè Samy aconsegueixi el seu somni.

En un moment de la història, per exemple, Samy xoca amb alguna cosa que li supera. No sap escalar una paret de gel i això és imprescindible per poder seguir endavant. És sorprenent com el xerpa ajuda a Samy una nit sencera, sense parar en l’obstinació i sobretot sense deixar de confiar en les possibilitats del seu client.

La part bonica aquí és que Samy no és l’únic que rep en tota aquesta història d’amor, perquè quan dones sempre reps com a mínim el mateix de tornada. Aquest xerpa, tot un prodigi a la muntanya, resulta que no sap llegir. Així que Samy cada nit seu i li llegeix un llibre a Johny. Això sí que és un veritable treball en equip, un veritable intercanvi de talents de cadascun al servei de l’altre.

Com s’estima en una organització?

En les organitzacions ens oblidem moltes vegades que les persones som un tot amb els nostres talents, les nostres limitacions i les nostres circumstàncies. Ens oblidem que no podem acollir i lloar únicament a una part d’una persona i, en canvi, rebutjar o obviar l’altra. Masses vegades ens despistem. I masses vegades, a més, ens oblidem que la raó i l’emoció són indivisibles en l’ésser humà. Que l’emoció mou a l’acció. I que una persona que sent afecte no farà més que retornar-ho. I que si volem avançar junts, vèncer la por d’escalar la paret de gel que a priori sembla impossible i arribar al nostre cim de l’Everest… no hi ha més recepta que cadascun de nosaltres posem els nostres talents al servei de l’equip i que a més vulguem als nostres col·legues, als nostres equips i als nostres clients.

Però I com s’estima en una organització? No tinc la vareta màgica, però estic segura que el veritable amor està en les coses petites, en allò proper, en els petits gestos, en una paraula de reconeixement, en un somriure, en una pregunta, en una consideració, en un gràcies i, perquè no, en una abraçada.

Ah, i si no coneixes a Ahmed Sylla, l’actor que interpreta a Samy, no deixis de seguir-lo. Està ple de talent!