Els 3 pecats capitals dels líders en la innovació
Primer pecat capital: La Por
Tot i que és cert que la por no es pot considerar un pecat capital com a tal perquè es tracta d’una emoció, ho és des del moment que, tal com definia sant Tomàs d’Aquino els pecats capitals, aquesta té una finalitat excessivament desitjable, de manera que, en el seu desig, alguns líders cometen molts «pecats» originals i hi tenen una inclinació natural.
Alguns líders, com qualsevol ésser humà, senten por per una aversió natural al risc i per l’amenaça d’alguna cosa que ni tan sols ha de ser necessàriament real.
Fent una analogia amb un post que Borja Vilaseca va escriure l’any 2012 sobre la por al canvi, amb por els líders se senten més vulnerables i, buscant seguretat, tanquen les portes a la innovació.
Alguns líders tenen tanta por del canvi que s’aferren a la mandra per no haver de qüestionar les creences amb què han construït la seva entitat com a tals.
Segon pecat capital: La Mandra
La mandra (cf. llat. pigritiam, i aquest, al seu torn, de l’adjectiu piger = lent, tardà, maldestre, pesat) la podem definir com la negligència, el tedi o la deixadesa davant les coses que estem «obligats» a fer. La mandra és la manca d’estímul, de desig, de voluntat per atendre allò que cal atendre.
Innovar suposa esforç i alguns líders tendeixen a no malgastar energies si no hi ha un benefici, un benefici per a ells, perquè creuen que les seves pròpies opinions i interessos són més importants que els dels altres, cosa que ens porta al tercer i últim pecat capital d’aquest post.
Tercer pecat capital: l’Egocentrisme
La Viquipèdia defineix l’egocentrisme com la incapacitat per destriar els esquemes subjectius de la realitat objectiva i la incapacitat per assumir o comprendre amb precisió qualsevol perspectiva que no sigui la pròpia.
Alguns líders fins i tot arriben a emmalaltir. El metge i polític britànic David Owen ho va descriure: es tracta de la malaltia de Hubris. La paraula Hubris prové del grec hybris i fa referència a la descripció d’un acte en què alguns líders es comporten amb una autoconfiança exagerada que els porta fins i tot a actuar en contra del sentit comú. Per als antics grecs aquest comportament era deshonrós i digne de censura. Avui potser no tant.
Els psicòlegs destaquem que l’egocentrisme consisteix a creure que les opinions i els interessos propis són més importants que els pensaments dels altres. Les dades del «mercat», tant si són de caràcter quantitatiu com qualitatiu, que permeten innovar poden revelar veritats incòmodes per a aquests líders que creuen saber-ho tot. Allò que l’egocèntric pretén és, segons la seva òptica, l’únic que té valor.
La història dels 7 pecats capitals ha reflectit al llarg dels segles anècdotes, històries i ara aquest post. Quins creus tu que són els 4 pecats restants dels líders en la innovació?