La innovació humanocentrista vs. la innovació social: dos enfocaments diferents o dues cares de la mateixa moneda?

Avui m’agradaria parlar-te d’allò que marca la diferència entre la innovació humanocentrista i la innovació social. Però abans, comencem pel principi.

L’humanisme: d’un corrent filosòfic a una estratègia empresarial

L’humanisme va ser un corrent de pensament que va néixer a finals del segle XIV i principis del XV com a revulsiu davant l’obscurantisme de l’edat mitjana. Els humanistes van tornar a posar en valor l’ésser humà i el van situar al centre de totes les coses. Aquest corrent intel·lectual, que va dominar a Europa fins i tot durant tot el segle XVI i que també es va expandir gràcies a l’aparició de la impremta, va tornar a posar en valor la filosofia, la ciència, l’art i, en definitiva, la capacitat de l’ésser humà per crear i transformar.

En el món actual, són moltes les organitzacions que, inspirades en aquell humanisme filosòfic, han convertit l’humanocentrisme en una estratègia empresarial. Totes les persones que lideren organitzacions que volen avançar gràcies a l’impuls de les persones han trobat en aquesta perspectiva una nova manera d’abordar els reptes actuals. Treballadors i treballadores, clientela, proveïdors, persones sòcies, inversors… són alguns dels molts grups de persones que les organitzacions decideixen posar al centre quan volen realment encertar, transformar-se i créixer. Cal dir que aquest engranatge no és precisament senzill de liderar, perquè aconseguir que totes aquestes parts sentin que se les considera i que s’atenen els seus interessos i necessitats és tot un art.

El cert és que una derivada de posar les persones al centre és la innovació. La veritable mirada humanocentrista condueix les organitzacions a deixar de gestionar i executar processos en bucle per començar a dissenyar experiències humanes. I quan t’endinses a analitzar els comportaments, les inquietuds i les necessitats de les persones, se t’obre una infinitat d’oportunitats per innovar i fer moltes coses per a elles.

Les organitzacions amb ADN social

En els darrers temps he tingut la sort de poder visitar algunes organitzacions amb ADN social. D’una banda, fa uns dies vam ser a l’Associació Alba, compartint amb les persones més innovadores de les diferents organitzacions que conformen aquesta rellevant entitat ubicada a les Terres de Lleida. El Grup Alba té com a objectiu oferir una atenció integral a totes aquelles persones amb discapacitat o en risc d’exclusió social, amb la finalitat d’aconseguir el seu màxim desenvolupament humà i la seva inclusió dins la societat.

D’altra banda, també vam estar fa pocs mesos coneixent de primera mà un projecte contra la soledat de les persones grans que l’equip de Suara Cooperativa fa temps que desenvolupa, testa i pivota per encertar amb una solució exponencial davant d’un dels reptes més crítics de la nostra societat de quilòmetre zero.

I, finalment, va ser tot un luxe començar aquesta setmana visitant la Casa Batlló de la mà de José Segundo, director general de l’empresa social SPECIALISTERNE ESPAÑA. Aquesta organització genera oportunitats laborals per a un col·lectiu amb un 80% d’atur: les persones diagnosticades amb trastorn de l’espectre autista. Si has tingut la sort de visitar la Casa Batlló en els darrers dos anys, ja hauràs pogut viure l’experiència de ser atès per persones que tenen passió pels detalls.

Les persones amb ADN social

Les persones que formen part d’aquestes organitzacions, com el Grup Alba, Suara Cooperativa o Specialisterne, solen ser treballadors i treballadores altament compromesos amb el propòsit de l’organització per a la qual treballen. Acostumen a ser persones amb una alta consciència de qui són i de quins són els seus valors personals, i si s’han sumat a l’organització per a la qual treballen és perquè hi han trobat la sabata que els encaixa. L’organització és el vehicle perfecte on fer realitat aquell món que elles i ells anhelen.

A totes elles els brillen els ulls quan t’expliquen a què es dediquen. Però, més enllà d’aquest brilli-brilli, el que és clar és que els equips que treballen en aquestes organitzacions socials tenen l’humanocentrisme en el seu ADN. Així doncs, quan com a organització social duen a terme un procés d’innovació social, sempre ho fan amb mirada humanocentrista. Com saps, sota el paraigua de la innovació social hi cap des de la creació de noves polítiques, processos, productes i serveis fins i tot a la creació de models de negoci, que busquen generar sempre un impacte positiu en la societat i en el medi ambient.

El que marca la diferència

Quina diferència hi ha, doncs, entre una organització que innova amb perspectiva humanocentrista i una que fa innovació social? Per a mi, la gran diferència és en alguna cosa d’ordre superior a tots aquests conceptes que hem anat descrivint al llarg de l’article: EL PROPÒSIT. La innovació amb propòsit social es posa al servei de la societat per abordar i resoldre problemes socials i mediambientals crítics. És clar que la innovació humanocentrista, per definició, ja va més enllà d’una pura maximització dels beneficis empresarials, però si realment el propòsit que mou la teva organització no és social, la teva innovació podrà ser humanocentrista, sí, però mai no serà innovació social.

Em quedo aquí, però no sense compartir abans amb tu que, després d’escriure aquest article, encara se m’acudeixen moltes preguntes per explorar, reflexionar i compartir. M’agradaria saber, per exemple, quins models empresarials ens depara el futur. En una societat en què se suposa que caminem per complir l’Agenda 2030 que ens marquen els ODS, no hauríem d’estar promovent ja cultures empresarials que valoressin tant la rendibilitat com l’impacte social i ambiental real? I, si fos així, quins reptes tenim al davant com a teixit empresarial per assolir aquest gran desafiament i canvi de model?