Monday Happy Monday · Inicio

Diversitat generacional o diversitat vital?

Aquest arxiu està disponible sota la llicència Creative Commons

Les companyies presenten plantilles cada vegada més heterogènies pel que fa a l’edat. No és estrany trobar fins a 4 generacions convivint en una mateixa realitat laboral: baby boomers —nascuts durant les dècades dels anys 40, 50 i 60 del segle passat—, generació X —de 1963 a 1980—, generació Y —entre 1980 i 1995— i membres de la generació Z, tot i que tot just s’han incorporat al mercat de treball.

Davant d’aquest escenari, algunes companyies amb unes polítiques de gestió de persones molt evolucionades es plantegen fer un pas més enllà, cap a l’excel·lència, amb la finalitat d’optimitzar l’eficiència dels seus processos i, en conseqüència, augmentar la satisfacció dels seus empleats i la seva productivitat.

Aquestes companyies són conscients de la diversitat de la seva força laboral i, per tant, entenen que per assolir aquests objectius han d’adaptar les seves polítiques, processos i accions als diferents segments que constitueixen la seva força de treball, vetllant perquè les diferents tipologies d’empleats tinguin una bona experiència al llarg del seu cicle de vida a l’empresa. Això passa per convertir-se en organitzacions més human centric, és a dir, desplaçant el focus del procés cap a l’usuari/empleat.

Entre la immensa varietat de divisions o segmentacions d’empleats possibles, una de les més senzilles és la generacional, basada en l’any de naixement dins d’un període de temps determinat, ja que en cada generació hi ha una tendència a compartir valors i actituds que reflecteixen les influències culturals i socials predominants durant els anys de formació de cadascú.

Tanmateix, algunes organitzacions estan trencant el mite generacional identificant diferents tipologies d’empleats a partir d’una segmentació psicogràfica, és a dir, classificant els empleats segons els seus comportaments, opinions, actituds i interessos en els seus respectius moments vitals dins de l’organització, i dissenyant una employee experience per a cadascun dels segments.

Possiblement sigui massa simplista segmentar els empleats segons l’any en què van néixer perquè hi ha millennials de 45 anys i boomers de 30.

Allò que dona lloc a la diversitat dins de les organitzacions, per tant, no és l’edat dels empleats sinó el moment vital en què es troben, i les organitzacions han de disposar de solucions diferents per a moments vitals diferents.

Hi esteu d’acord?