Agile vs Waterfall
Podem considerar les metodologies tipus Waterfall com a metodologies tradicionals. Si s’aconsella que, quan comencem a enfocar un projecte, hem d’escollir la metodologia més adequada —Waterfall o Agile—, se’n desprèn que no podem descartar cap de les dues metodologies. És a dir, dependrà bàsicament dels requeriments del projecte.
Metodologia Waterfall
La metodologia Waterfall és el mètode que s’ha utilitzat tradicionalment i que consisteix a desenvolupar un projecte de manera lineal i seqüencial.
- Captura de requisits
- Disseny
- Desenvolupament
- Testing
- Ajustos
- Producció
Abans de començar una nova fase, hem d’haver finalitzat l’anterior, així com alliberat les fites que ens impedeixin avançar. Waterfall permet una planificació més senzilla del projecte; com que coneixem el final, permet mesurar més fàcilment; l’equip pot participar en altres feines durant la fase de desenvolupament depenent de la fase activa del projecte; una vegada capturats els requisits no es requereix la presència del client; el disseny es completa al principi del desenvolupament, i es produeix una comprensió més completa de tots els deliverys.
Tanmateix, com que els requisits sovint fallen i és possible que al final el client no estigui satisfet amb el delivery, com que ja serem al final, fer canvis pot resultar molt costós.
Així com Waterfall és lineal i seqüencial, Agile és iteratiu, cosa que permet un delivery ràpid.
Els Sprints tenen una durada determinada i una llista de lliurables que es planifiquen al principi. Aquests estan prioritzats en funció del valor que tenen per al client. Si l’equip no ha pogut finalitzar tota la feina planificada per a l’Sprint, aleshores es torna a replanificar per al següent. A mesura que es va completant la feina, el client la pot anar revisant.
Metodologia Agile
Agile és customer centric perquè el client és present al llarg de tot el desenvolupament del projecte —concretament en aquestes revisions—. Amb Agile, el client té un fort sentiment de pertinença al projecte, en forma part, té l’oportunitat de veure com s’està desenvolupant des del principi i, per tant, de sol·licitar canvis si ho considera oportú. D’altra banda, si el time to market és molt curt, es pot produir una versió beta que es pot anar completant a mesura que s’itera.
Escollir la metodologia segons el projecte
Tanmateix, si abordem un projecte en què:
- El client no té temps ni/o interès
- Els membres de l’equip no poden estar focalitzats en aquest projecte
- Els terminis són molt estrictes
- El pressupost és tancat
- Els membres de l’equip estan disseminats en diferents espais físics
En aquests casos, possiblement és millor utilitzar una metodologia tradicional tipus Waterfall.
D’altra banda, si el projecte té unes fases de desenvolupament molt conegudes i, per tant, la incertesa és baixa, possiblement serà millor una metodologia tradicional. En són exemple els projectes desenvolupats en sectors com l’automòbil, el ferroviari o l’aeronàutic, en què la innovació és més incremental. En canvi, si el projecte té un producte definit amb certa ambigüitat o alta incertesa, ha de sortir al mercat un MVP per veure com aquest hi respon i el time to market és curt —hem de sortir ràpidament al mercat—, aleshores serien aconsellables les metodologies Agile. En són exemple els projectes basats en la innovació disruptiva desenvolupats en sectors com el tecnològic o el màrqueting.