Sovint em pregunten sobre com ha de ser l’empleat ideal, l’empleat perfecte, i jo sempre responc de la mateixa manera, amb aquesta cèlebre fase de Voltaire:

“Allò perfecte és l’enemic d’allò bo”

Al meu parer, és preferible parlar de bon empleat a empleat perfecte. Llavors com ha de ser un bon empleat?

Fa bastants anys, si li haguessin fet aquesta pregunta a Gary Hammel, creador de la famosa jerarquia de les capacitats humanes en el treball, o a qualsevol manager de l’època, potser havien dit que un bon empleat era aquell que complia les ordres, que treballava intensament i que era ric en habilitats personals per portar acabo les millors pràctiques en el treball.

Avui dia, obediència, diligència i intel·lecte han perdut vigència. De fet, si els teus empleats només tenen aquestes capacitats, llavors tens un greu problema per poder sobreviure en aquest entorn tan VUCA. Així, el “no et pago per pensar” afortunadament ha passat a la història.

Capacitats que defineixen al bon empleat

No obstant això, Hammel no es va quedar aquí i va parlar de 3 capacitats més, que són les que avui millor defineixen al bon empleat. Això és, ser capaç de prendre la iniciativa davant un problema o oportunitat abans que ningú li ho demani i no limitar-se a fer les tasques de la seva job description; crear nous i millors productes o serveis per l’empresa, i/o donar el millor de si mateix amb entusiasme.

I si Hammel m’ho permet, afegiré una més. Per això, em remeto al 24 de novembre de 1859, quan Darwin va publicar L’origen de les espècies, que en el seu cinquè capítol diu: “Les espècies que sobreviuen no són les més fortes ni les més intel·ligents, sinó aquelles que s’adapten millor al canvi“.

Ha quedat clar que un bon empleat no és aquell que més sap o més treballa sinó, a parer meu, aquell que millor sap adaptar-se als canvis que estan succeint en el nostre entorn també.

L’habilitat de modificar la manera d’expresar-se és sorprenent

L’habilitat de modificar la manera de desembolicar-se segons la situació o context és realment sorprenent. Qui gaudeix d’aquesta habilitat sol ser més receptiu/va als canvis, té una ment més oberta i és empàtic/a amb els qui l’envolten. Això li dona l’oportunitat de generar els canvis que creu necessaris. La seva virtut radica en saber com respondre a les adversitats i obstacles que es presenten, així com afrontar tota mena d’imprevistos i sortir airós/a d’ells. I una cosa molt important: s’ajusta a l’entorn perquè és capaç, no sols d’aprendre iterant, sinó també de pivotar, de desaprendre deixant enrere les idees que va concebre originalment.

L’existència de merles amb plomatge blanc és una cridanera raresa que antigament es creia inexistent. Afortunadament, no és el cas d’aquests empleats. Sovint n’hi ha prou amb donar-los l’oportunitat perquè es converteixin en merles blanques.