Monday Happy Monday · Inicio

Com innovar sense talent (nostre)

Foto: innovacion.cl

En un camí molt transitat per pelegrins hi havia una gerra de fang plena d’aigua fresca.

Tots els caminants bevien del líquid vital que els proporcionava l’humil gerra de fang, però ningú no es preocupava de reposar l’aigua que s’anava acabant. Fidelment, la gerra de fang va contenir l’aigua fins a l’última gota, que va ser beguda, i un dia va quedar buida…

De tant de temps estar buida, la gerra de fang va començar a esquerdar-se, fins que finalment un dia, a causa de tanta sequedat, la gerra es va trencar.

Tots els caminants es queixaven de no tenir ara d’on beure aigua fresca i lamentaven que aquella gerra que un dia havia calmat la seva set ara fos a terra feta miques.

Alguns van intentar reparar-la, la van reconstruir i hi van tornar a afegir aigua, però la gerra, plena d’esquerdes, ja no podia contenir l’aigua per calmar la set dels pelegrins…

13, 13 és el percentatge d’empleats compromesos que queda al món segons un estudi de Gallup en 142 països. En altres paraules, només un de cada 8 treballadors —uns 180 milions als països analitzats— està psicològicament compromès i contribueix de manera positiva a la seva organització. D’aquests, a Espanya n’hi ha un 18%.

La major part dels treballadors de tot el món —el 63%— no estan compromesos, cosa que significa que no estan motivats o inverteixen menys esforç a assolir els objectius. Treballen i intenten fer la seva feina tan bé com poden, però només amb l’objectiu de no ser acomiadats. Són els treballadors que van a «fer les hores».

I el 24% restant són els que s’anomenen «activament desconnectats», és a dir, que expressen explícitament el seu descontentament i, per tant, són improductius i negatius a la feina. Aquests suposen uns 340 milions de treballadors.

En termes econòmics, això es tradueix en 900 milions de dòlars no compromesos i desvinculats activament arreu del món, cosa que està obstaculitzant significativament la productivitat i la qualitat de vida al món.

Tinc 46 anys. Els de la nostra generació vam fer tot el possible per tenir un creixement professional ràpid cap a un lloc de lideratge. El vencedor era el primer a arribar més amunt en el menor temps possible.

Buscàvem diferenciar-nos amb MBA, PhD… En aquesta lògica individualista, un bon vestuari i una targeta de presentació ajudaven molt. Ser a l’hora i al lloc correctes era el que definia el nostre pla de treball. La jornada laboral s’allargava fins a altes hores de la nit a l’oficina, cosa que ens va convertir a molts en workaholics i, paradoxalment, en objecte d’admiració.

Però avui les coses són una mica diferents. Actualment, el plaer és el que determina la dimensió dels assoliments professionals. El talent d’avui sap connectar com ningú plaer i feina. Gaudir és el nou indicador de l’èxit.

L’economia creativa, les noves professions, el boom d’una actitud emprenedora i la nova intel·ligència col·lectiva estan dibuixant un escenari com mai no havíem vist abans.

L’estructura piramidal de les organitzacions no serveix a aquest talent ansiós que ens sembla impacient, però la velocitat amb què es connecta al món és la que realment està marcant el ritme i el tipus de relacions laborals.

Mobilitat, co-working, home-office i la possibilitat d’administrar els propis horaris fan que la feina estigui sempre present anytime, anywhere. La flexibilitat és el camí a seguir.

Necessiten més llibertat per desenvolupar el seu talent. Els encanta col·laborar i cocrear i els fascina un món obert, sempre en Beta, on provar és l’única manera d’innovar.

I encara ens sorprenen els resultats de Gallup? Mentrestant, molts dels nostres directius consideren que cap altra tendència no ha estat tan desafiant com la del talent…

Però no tot són males notícies per a les empreses. Aquest talent que no vol treballar a les nostres organitzacions pot convertir-se en un stakeholder important del nostre ecosistema d’innovació.

Hi ha empreses que estan aprofitant la lògica col·laborativa i inclusiva d’aquests stakeholders creant espais físics o virtuals formats per comunitats híbrides d’empleats i una extended workforce, com Endesa o Altran, amb la finalitat de crear valor per a les seves respectives organitzacions:

En aquestes organitzacions, l’extended workforce s’està convertint en actius i capacitats al seu servei. Aquestes empreses estan aprenent a explotar molt bé la intel·ligència col·lectiva. Per a elles ja no és tan important TENIR la informació, sinó UTILITZAR-LA i, com el Software as a service —SaaS—, també consideren el talent com un servei —TaaS—.

Com diuen Tapscott i Williams,

les empreses han de ser capaces d’establir nous vincles amb el talent perquè en la wikonomia l’empresa coexistirà amb milions de productors autònoms que es connecten i cocreen valor.

Però perquè aquesta barreja —empleats i extended workforce— els aporti valor hi ha 3 aspectes clau:

I, sobretot, sobretot, el que mai no han d’oblidar les empreses, encara que es tracti de talent que no TENEN, és «reposar l’aigua de la gerra perquè no s’esquerdi i acabi trencant-se».

Subscriu-te

Introdueix la teva adreça de correu electrònic per rebre notícies i actualitzacions de Monday Happy Monday

[yikes-mailchimp form=»2″]