Monday Happy Monday · Inicio

Prototipatge físic per als productes digitals

Foto: UMB

MÓN DIGITAL VS MÓN FÍSIC

Si se’m permet filosofar, davant la qüestió de si el prototipatge físic serviria per prototipar un producte digital, tornaria a posar de manifest l’antagonisme existent entre allò físic i allò digital, dos mons que, més que oposats, es complementen en més d’un àmbit i, per descomptat, també en el dels prototips. Possiblement, el quid de la qüestió no resideixi tant en si el producte és físic o digital, sinó en quin moment utilitzar un prototip o un altre.

Només com a anècdota relacionada amb la dicotomia físic vs digital, l’any passat es va posar en marxa al Paraguai la campanya #LoDigitalEsReal, que insta els pares a acompanyar els seus fills en l’ús de les xarxes, amb la finalitat de prevenir casos d’assetjament o abús a través de la xarxa.

PRODUCTE DIGITAL VS PRODUCTE VIRTUAL

Allò físic vs digital ens porta a fer una altra consideració: no tots els productes digitals són virtuals. Així, per exemple, Cisco produeix encaminadors, commutadors i components sense fils d’àudio que són productes digitals físics. Aquests dispositius electrònics també han de ser atractius en l’entorn on s’utilitzaran, fet del qual es desprèn la importància de prototipar-los físicament. Per això, potser el més correcte seria diferenciar entre producte virtual i producte físic.

PROTOTIPS DIGITALS VS PROTOTIPS FÍSICS

En els productes digitals, s’abasta des del prototip en paper fins al mockup, passant pels wireframes, mentre que en el producte físic també es treballa des de l’esbós en paper o des del prototip digital, tot i que, depenent del projecte, pot incloure una primera maqueta real del producte físic, que és el prototip funcional.

Els creadors de CAD 3D, per dur a terme prototips digitals de productes físics, afirmen que la seva eina substitueix els prototips físics. Tanmateix, els prototips físics continuen utilitzant-se molt avui dia perquè són imprescindibles quan es tracta de grans dissenys. No obstant això, gràcies a la impressió 3D, els dissenyadors de producte físic utilitzen més prototips físics que abans, combinant-los amb prototips digitals per accelerar el procés.

El prototip físic és un prototip senzill. Els clients, els decisors de les companyies, els venedors… tots ells necessiten poder tocar, agafar i sentir físicament el concepte per entendre millor el disseny. I si entrem en el terreny psicològic, cal dir que la nostra reacció emocional davant un prototip físic és la mateixa que la que ens provoca el producte real. La qüestió és si el producte digital també es pot considerar un producte «real».

ESBÓS = PROTOTIP FÍSIC?

Un altre aspecte a considerar és si la tècnica de crear una «llista» amb vinyetes de totes les vistes d’un producte digital per determinar com flueix l’aplicació sense definir el contingut, i esbossar les vistes i després connectar-les mitjançant una sèrie de fletxes, es pot considerar un prototipatge físic.

PROTOTIPS FÍSICS PER A PRODUCTES DIGITALS

Després de tots aquests qüestionaments, crec que tant els prototips físics com els digitals podrien convertir-se en una part integrant del desenvolupament d’un producte digital. Si un prototip és visual i tangible, podem començar a aprendre sobre la idea ràpidament, al marge que després es converteixi en un producte digital o no. L’objectiu és poder veure la idea en alguna cosa física i tangible. Començar amb prototips físics suposa començar amb prototips de baixa fidelitat, que siguin ràpids, barats, simples i senzills. De fet, el desenvolupament d’un producte pot iniciar-se amb aquests prototips senzills, seguits per prototips visuals més detallats per, finalment, posar-los a prova a través de prototips operatius digitals.