Crèiem que ensenyar no era impactar…

Imagino que crèiem que ensenyar no era impactar…

Crec que per això els nostres primers projectes en Monday Happy Monday estaven únicament centrats en la consultoria, que ja ho sé, ni molt menys és poca cosa. Des de sempre teníem clar que volíem acompanyar a les organitzacions a dur a terme projectes reals, a resoldre reptes i crear experiències noves amb el nostre mantra posant sempre a les persones en el centre.

Així que allí estàvem, motxilla a l’espatlla, fent el nostre camí literal en la marxa de l’emprenedoria. Si, si, motxilla, cafès a bars mil, maletes, avions, trens, taxis, sales, llocs nous i també coneguts, «madrugones» i dies dormint poc. Moltes coses que avui enyorem. Ho passàvem bé en aquest món tan presencial pel qual caminàvem sense valorar com de fàcil era arribar i estar en qualsevol lloc.

Bé, diuen que el món necessita gent que estimi el que fa. Si jo poso en la meva llista el que més m’agrada fer, haig de dir que en el TOP3 està viure experiències d’aprenentatge. És curiós llavors que quan el mercat ens va començar a demanar si oferíem serveis de formació, la nostra resposta sempre fos “no”… Imagino que crèiem que ensenyar no era impactar.

Un dia el mercat va decidir cridar-nos a cau d’orella “Em pots oferir formació, si us plau?”. Així que, clar, vam fer allò tan típic de posar negre sobre blanc tot allò que sabíem i mostrar-ho. Encara que el millor va ser començar a vendre aquests serveis de formació, ja que això ens va obligar a posar-nos a fer feina de veritat. La “pressió sana” ens va servir per dissenyar l’experiència d’aprenentatge que volíem compartir amb les persones: una experiència que ens permetés ensenyar per impactar.

Amb cadascuna de les sessions, que vam tenir la sort d’impartir juntes, vam poder dissenyar, testar, treure aprenentatges i millorar el nostre mètode. Va ser així com arribem al nostre actual Learning by Solving.