L’emoció i l’acció són les claus de l’aprenentatge… també de manera remota
La paraula experiència s’ha introduït al nostre llenguatge des de ja fa uns quants anys. Ara ja no fem plans amb la família, organitzem esdeveniments a les nostres empreses o definim el procés que seguirà un client per comprar un dels nostres productes. De ja fa temps a qualsevol d’aquestes «activitats» els hi diem «experiències». Quan regalem alguna cosa a un amic, busquem trobar alguna cosa que li permeti viure una experiència que de veritat li encanti. Passa el mateix quan organitzem una jornada diferent de la nostra empresa, des de fa un temps volem anar un pas més enllà. Volem que aquell dia deixi empremta a les persones que hi participin. I, clar que si, en els processos de les empreses, quan es tracta de clients, totes i tots tenim clar que això ja no va de dissenyar processos de compra perfectes, sinó de dissenyar vertaderes experiències de compra que aconsegueixen que els nostres clients acabin sent fans de la nostra marca.
Si tot això és així, per què no fem ja el salt també a l’àmbit de la formació? Per què no deixem enrere aquells cursos de formació tan formals d’abans per passar a dissenyar vertaderes experiències d’aprenentatge?
Si un dels ingredients de qualsevol experiència és l'»emoció» i l'»acció», en una experiència d’aprenentatge més que els ingredients haurien de ser la manera en com aconseguim que les persones aprenguin: ja que, sense emoció ni acció no hi ha aprenentatge.
Des de fa més de 18 mesos, som moltes les persones que treballem en remot. Una vegada passat l’estat de caos i/o paràlisi dels primers dies, en la mesura que va ser possible, a poc a poc vam anar recuperant les nostres activitats laborals. I entre elles, la formació. És una realitat que la formació en l’entorn virtual ha suposat un gran repte per a les persones i les organitzacions. Sobretot, la formació «síncrona», ja que ha hagut d’arribar una pandèmia, que ens ha impedit formar de manera presencial, per posar-nos a dissenyar, d’una vegada per sempre, com haurien de ser les experiències formatives en remot.
Com ha de ser una experiència formativa en remot?
El fet és que quan una es posa a pensar en com hauria de ser una experiència formativa en remot, sorgeixen algunes qüestions essencials que curiosament no són exclusives de l’entorn remot. M’explico, la següent llista d’aspectes ja haurien d’haver sigut presents en les nostres formacions presencials des de ja fa un temps. I si no ho estaven, potser és que ens havíem quedat ancorades, com a formadores, en una zona de confort d’on la pandèmia ens ha tret d’un cop.
- L’humà centrisme també en la formació: Les persones que participen en la formació estan en el centre. Ells i elles són els vertaders protagonistes. Darrere queden aquells professors que els agrada escoltar-se, per posar en el centre a les persones que volen formar-se.
- Aprenem fent: En la línia d’aquest protagonisme, les persones que participen han de tenir un rol actiu. És a dir, aprendran gràcies al «fer» i no en veure «o escoltar». Tot el que aconseguim que elles puguin fer, millor que no ho faci qui lidera la formació.
- Generar contingut millor que rebre’l: La teoria té valor, ha d’existir i ha de poder consultar-se i entendre’s. Ara bé, la formació ha d’estar dissenyada no per transmetre aquesta teoria, sinó per acompanyar al fet que les persones puguin generar aquest coneixement.
- Aprendre de i amb els altres: S’aprèn també de les altres persones que participen de l’experiència formativa. Així doncs, hem de crear espais i dinàmiques perquè això pugui succeir.
- Aprendre gràcies a estar vinculades: El vincle entre les persones s’ha de cultivar des del principi. No malgastem temps això. Si em vull embarcar en una experiència formativa és essencial que existeixi un vincle amb els qui la compartiré.