Monday Happy Monday · Inicio

Què va ser abans: la innovació o l’aprenentatge, l’ou o la gallina?

En aquest article trobaràs la resposta a les preguntes següents:

Estic convençuda que, per ser una persona innovadora, hem de mantenir viva la nostra curiositat. Aquesta mateixa curiositat que va portar el Sr. Teszler a ser alumne universitari durant els últims anys de la seva vida. Pots recuperar la seva història a la primera part d’aquest article 🙂

És aquesta mateixa curiositat la que sempre mou Monday Happy Monday a avançar i explorar una mica més enllà. I també va ser aquesta curiositat la que em va portar a construir una enquesta per saber si realment els conceptes aprenentatge i innovació van agafats de la mà. A qui vaig preguntar? Doncs a persones com tu, que viuen el dia a dia del món professional. Des d’aquí dono les gràcies a totes les que hi vau participar.

El cert és que l’enquesta va atraure professionals molt diferents. Ara bé, ha estat bonic saber que va cridar l’atenció per igual tant a persones del món de l’educació com del món de la innovació. No sé si estaràs d’acord amb mi que aquesta és la primera mostra que hi ha alguna cosa que enllaça aquests dos conceptes.

Hi ha oportunitats d’aprenentatge a les organitzacions?

Em pregunto, en primer lloc, si realment a les nostres organitzacions hi ha oportunitats d’aprenentatge. Sembla que sí, que de manera orgànica, sense que ho forcem gaire, la mateixa manera de funcionar de les organitzacions provoca situacions en què hem de ser capaces d’aprendre ràpidament per adaptar-nos i poder donar resposta.

Un exemple molt senzill és cada vegada que adoptem noves eines tecnològiques. Una altra situació, més complexa, la trobem cada vegada que ens enfrontem a una reorganització interna que habitualment ve provocada per canvis de l’entorn i per l’adopció d’una nova estratègia per ser més eficients. Així mateix, ens posem en situació d’aprenentatge cada vegada que, com a professionals, assumim una nova responsabilitat, ens integrem en un nou projecte o simplement canvia la persona que lidera el nostre departament. En tots aquests casos, ens trobem davant d’una situació que ens exigeix tenir a punt la nostra capacitat d’aprenentatge.

Així doncs, sembla que, més enllà que les persones professionals hàgim de cultivar la nostra learnability per interès propi, la naturalesa de les nostres organitzacions provoca situacions noves que afavoreixen que la tinguem a punt.

I la innovació, va de la mà de l’aprenentatge?

El que sembla força clar és que la cultura de la innovació afavoreix que les persones estiguem obertes a conèixer noves perspectives i a intentar trobar alguna cosa que ens permeti millorar, impactar, resoldre o progressar. I, alhora, cada nou descobriment ens ajuda a cultivar sempre la nostra learnability.

Pel que hem investigat aquestes setmanes, i que també hem pogut constatar en els nostres projectes, sembla que la cultura de la innovació i la de l’aprenentatge van de la mà. És difícil entendre l’una sense l’altra. I és que la innovació genera aprenentatge i, si no hi ha aprenentatge, és complicat que hi hagi ni motivació ni capacitat per innovar.

Ara bé, hi ha qui considera que la innovació estaria en un pla més elevat, ja que és la que realment genera quin ha de ser «el canvi». I és possible que la learnability estigui en un pla més operatiu, ja que es refereix més a la competència d’adaptar-nos a aquests canvis que marca la innovació.

D’altra banda, també cal considerar que la learnability és una palanca per a la innovació. És a dir, és un pilar on recolzar-se per generar innovació en una organització. La learnability ens permet mantenir-nos en aprenentatge constant, cosa que ens portarà a implementar canvis en la nostra manera de fer i, per tant, a generar innovació en la nostra feina.

Ja ho veus, aquí encara hi ha molt debat per construir.

El que sí que està molt clar, des de la meva perspectiva, és que la innovació requereix equips formats per persones amb un nivell alt de learnability. I per quin motiu? Perquè innovar suposa gestionar molta incertesa, ser capaç d’explorar i iterar sempre que calgui, ser flexible i estar disposada a experimentar i treballar amb noves temàtiques i tendències potser fins aleshores desconegudes.

A més, la capacitat d’aprenentatge d’un equip li permetrà identificar millor on, quan i com innovar per continuar impactant com a organització.

Ja ho veus, tots dos conceptes estan orientats a l’evolució i tots dos parteixen de la necessitat de conèixer alguna cosa nova.

Hi ha barreres per a la learnability i la innovació?

Ja havia compartit amb tu anteriorment les claus per fomentar la learnability en els nostres equips, que eren essencialment: (1) fomentar el lideratge orientat a les persones; (2) generar oportunitats d’aprenentatge i (3) cultivar el desenvolupament personal de totes les persones d’una organització. Però aquesta vegada m’agradaria llistar les barreres, que també estan molt identificades. Te les comparteixo:

  1. La burocràcia es menja les oportunitats d’aprenentatge i d’innovació.
  2. La jerarquia no afavoreix la generació d’oportunitats. Aprenem i innovem fins que arribem al límit de la nostra capseta. Més enllà és complicat.
  3. Aferrar-se a l’estabilitat va totalment en contra de cultivar en les persones l’esperit de curiositat i, per tant, de fer el camí de cultivar la seva learnability i estar preparades per innovar.

Quins reptes ens depara el futur? Si volem innovar…

Aquí tens els cinc reptes que haurem d’abordar en un futur no gaire llunyà si volem ser una organització innovadora. A veure què et semblen!

  1. Que la learnability estigui a l’agenda de totes les organitzacions que volen adaptar-se, innovar i, per tant, continuar impactant.
  2. Que fomentem la learnability i la capacitat innovadora de manera equitativa, sigui quin sigui el lloc que s’ocupa a l’organització. Sense cap mena de distinció.
  3. Que la formació de les persones empleades tingui una importància estratègica i que es treballi per sistematitzar els aprenentatges a les organitzacions.
  4. Que les persones que lideren puguin entendre que la gestió del talent va més enllà de la formació «formal». Podem aprendre de totes les situacions, en tots els entorns i també dels nostres companys i companyes.

Una organització que aprèn és una organització que innova i es manté sempre competitiva. Una organització que innova és una organització que aprèn i es manté sempre competitiva.