ChatGPT: una oportunitat per innovar en l’experiència d’aprenentatge

Aquesta setmana vaig assistir a una sessió organitzada per la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona per compartir reflexions arran de la irrupció de ChatGPT. La sessió estava oberta tant a docents com a alumnat. La sala es va anar omplint i va acabar de gom a gom.

Agraeixo la iniciativa de la Facultat d’organitzar-la i, a més, valoro molt l’atreviment de les professores i els professors que van sortir a compartir el seu coneixement i les seves reflexions quan encara hi ha tant per experimentar i escriure sobre l’impacte d’aquesta intel·ligència a les nostres aules, a les nostres feines i a la nostra vida en general. Crec que van ser valents, perquè no és fàcil abordar una sessió sobre l’impacte d’un fenomen tan recent.

En sortir, em vaig posar a escriure les meves reflexions amb la intenció de congelar el meu pensament en aquell moment, perquè crec que tot allò que ara pensem, opinem i debatem, arran de tenir la intel·ligència artificial a les nostres mans, evolucionarà molt ràpidament i segur que, d’aquí a poc temps, quan rellegeixi aquestes línies, la meva mirada ja haurà fet un gir.

Després d’escoltar i integrar les llums i les ombres que es van explicar allà, i de la meva reflexió personal d’aquests dies, comparteixo amb vosaltres algunes oportunitats que tenim al davant gràcies a l’arribada de ChatGPT.

1. Reflexionar sobre la nostra pràctica docent. L’arribada de la intel·ligència artificial a l’abast de les nostres mans ens posa en alerta. Els docents hem de revisar què estem oferint als nostres alumnes, com els aportem valor, com el reben, com els estem acompanyant al llarg del seu procés d’aprenentatge i, és clar, com els estem avaluant. Tot aquest qüestionament és una gran oportunitat per innovar al voltant del que està passant actualment a les nostres aules.
2. Aprofundir més enllà del simple o de l’evident. És obvi que ChatGPT té la capacitat de fer certes tasques d’una manera tan ràpida que cap cervell humà seria capaç d’igualar. Això ens estalviarà molt de temps i clarament permetrà que professors i alumnes anem molt més enllà del simple o l’evident. Podrem dedicar el nostre temps a aprofundir i, per tant, elevar l’aprenentatge dels nostres alumnes.
3. Ja hem guanyat un nou recurs que podem posar al servei de l’aprenentatge. Hem de ser cautelosos amb com i per a què utilitzem la informació que ens retorna ChatGPT perquè, tal com ens van explicar a la sessió, hi ha una caixa negra que encara no coneixem i que, per tant, no ens dona garanties sobre com està processant exactament tota la informació que se li ha proporcionat. Tanmateix, tenint això en compte, pot ser un punt de partida excel·lent per aproximar-nos a nous coneixements. A més, la facilitat d’ús i la rapidesa el fan molt atractiu per als més joves… i per als que ja no ho som tant ☺

No hem d’oblidar que ChatGPT ja no és l’únic, o l’única? Segons ell o ella mateixa, com a model de llenguatge ja té competidors al mercat de gran qualitat com BERT, GPT-2, RoBERTa i T5, entre altres. Aquests models també van ser desenvolupats per empreses líders en tecnologia i s’utilitzen en diverses aplicacions de processament del llenguatge natural, com chatbots, sistemes de traducció d’idiomes o reconeixement de veu, entre altres. Malgrat la competència, cada model de llenguatge té les seves pròpies fortaleses i debilitats i s’utilitza amb propòsits i en contextos diferents. En qualsevol cas, OpenAI sembla que, de moment, porta avantatge i per això tothom parla de ChatGPT. Veurem com evoluciona.

Més enllà de les oportunitats que ens ha portat l’arribada de ChatGPT, m’agradaria compartir també algunes claus que com a docents no hauríem d’oblidar mai:

1. Sembrem curiositat. Arribi la tecnologia que arribi, sigui la intel·ligència artificial o qualsevol altra, les persones que ens dediquem a l’educació no hauríem de deixar mai de sembrar curiositat en els nostres alumnes. Si som capaços de sembrar interès i inquietud i de regar-los classe rere classe, crec que cap tecnologia hauria de ser una amenaça i sempre es convertirà en una oportunitat per ensenyar i aprendre més i millor.
2. Agafem del braç el nostre alumnat. Els docents ja no som davant d’ells i elles. Som al seu costat i junts avancem pel procés d’ensenyament-aprenentatge. De fet, per mostra, un botó. La mateixa sessió que m’ha inspirat aquest post estava adreçada tant a docents com a alumnat. Érem tots allà amb un mateix objectiu: reflexionar sobre com serà, a partir d’ara, l’experiència d’aprenentatge a les universitats.
3. Lluitem per una tecnologia centrada en les persones. Justament va ser a la universitat on la meva professora de Tecnologia Educativa, la Dra. Cristina Alonso, em va ensenyar que la tecnologia no és ni bona ni dolenta i que sempre depèn de l’ús que en fem. Però el que és clar és que hem de lluitar i exigir que la nova tecnologia estigui sempre centrada en les persones, és a dir, que es dissenyi per aportar i ajudar cadascuna de les persones i la societat en general.

Per anar acabant, crec que som només a la primera parada d’aquest llarg camí que comencem al costat de la intel·ligència artificial i que segur que, junts i juntes, anirem construint discurs, veient moltes més oportunitats de les que aquí he estat capaç d’expressar i tenint clares moltes més claus de les que seran importants en el futur. Un futur en què estic segura que les persones haurem de mantenir-nos curioses, amb ganes de millorar, innovar i, sobretot, col·laborar.

Si això continua sent així, tot anirà bé i tot estarà al seu lloc.