El diari de Nicola: el secret de l’èxit d’una campiona

M’encanten els Jocs Olímpics. Des de petita. Sempre hi ha històries que m’emocionen. I aquests Jocs de París no en van ser una excepció. Tot va començar amb una preciosa cerimònia d’inauguració que vaig veure sencera i que va tenir un final d’or amb la meravellosa Celine Dion. Però, de totes les històries que hi van passar, avui et volia parlar d’una altra dona que em va atrapar completament. Ella és l’atleta australiana Nicola Olyslagers. Els seus salts d’alçada, el seu somriure ple abans de saltar i el seu curiós journal em van atrapar a mi i també les càmeres de mig món.

Si no és la primera vegada que passes per un dels meus articles, ja saps que, com a bona pedagoga i amant de les estratègies noves i efectives, he escrit anteriorment sobre la metacompetència Learnability i sobre algunes estratègies per cultivar-la. No saps com em vaig alegrar aquest estiu quan vaig descobrir Nicola i el seu journal de learnings!

El seu primer diari als 8 anys

Des de molt petita és saltadora d’alçada i als vuit anys ja escrivia un petit diari. Va ser aleshores quan, en forma de poesia, va escriure un dels seus somnis més preuats. Desitjava anar algun dia als Jocs Olímpics i saltar els 2,00 metres. En aquella època, el rècord d’Austràlia, el seu país natal, era d’1,98 metres i, a una edat tan primerenca, ja va sentir l’ambició de superar-lo algun dia.

Des d’aleshores, Nicola ha treballat dur i actualment, després de la seva medalla de plata a Tòquio i una altra a París, és una de les saltadores d’alçada més rellevants del panorama mundial. Jo, des que la vaig veure per televisió, vaig voler investigar una mica més sobre ella. En més d’una entrevista, posa en valor la constància com un dels pilars dels seus èxits esportius, tot i que probablement coincidirem que aquest és un secret a veus dels esportistes olímpics de tots els temps.

El tarannà de Nicola

A Nicola l’acompanya alguna cosa més que la constància: el seu tarannà. El seu tarannà ha fet que la seva persona es faci viral i traspassi el tartà de l’estadi per omplir tota mena de mitjans de comunicació d’arreu del món. Té el curiós costum que, just després de saltar, va ràpidament cap on té guardades les seves coses, s’asseu i escriu al seu famós quadern.

Explica que va començar a utilitzar el journal el 2019. Es va adonar que, durant les competicions, vivia amb molta intensitat les emocions i tot el que feien la resta de saltadores. Per això el va començar a utilitzar com una estratègia efectiva per centrar-se en ella mateixa, en el seu propi procés d’aprenentatge i en la seva evolució com a atleta.

El journal de Nicola

Al seu journal hi té detallats tots els elements de la seva pràctica de salt. I cada vegada que n’executa un, ja sigui en un entrenament o en una competició, just després de saltar posa una nota sobre 10 a cadascun d’aquests elements. Això li permet fixar, amb la vivència encara molt fresca, què li ha agradat més de la seva execució i, alhora, tenir clar en què ha de progressar la propera vegada. Fins i tot en el salt que li va donar la primera medalla olímpica, a Tòquio, entre llàgrimes, es va asseure a escriure. Mai no oblida els bons costums.

La mou el convenciment que encara pot ser millor. Sempre vol donar el màxim, però alhora també sap que res no s’acaba en aquell salt o en aquella competició. És conscient que és una atleta en creixement constant i que ha de, pot i vol continuar millorant.

Per cert, Nicola sempre deixa que les càmeres gravin i fotografiïn el contingut del seu quadern, encara que hi contingui tots els secrets per aconseguir l’èxit en el seu proper salt.

El llegat de Nicola

Així que ja ho veus, aquesta dona em va captivar. El seu somriure i el seu carisma. La seva constància. La passió per ser millor. El seu “somiar en gran” i alhora la seva senzillesa. Els seus pocs o cap complex a l’hora de fer pública la seva fe en Déu. I grans frases com “el teu rendiment no determina el teu valor”.

Hi ha persones que fan de la seva feina una cosa tan especial que arriben a traspassar disciplines i fronteres. El llegat de Nicola va més enllà del tartà i del salt d’alçada. Representa tota una filosofia de vida que, de moment, li està permetent gaudir de l’elit esportiva i que amb el temps veurem què li oferirà el futur. Mentrestant, nosaltres podem apropar-nos-hi i deixar-nos inspirar pel seu tarannà.

“A learning process is the most beautiful thing”. Nicola Olyslagers

Bonus track

No m’agradaria deixar-me al tinter un altre personatge del salt d’alçada que segur que ja coneixes. L’atleta Dick Fosbury, que va batre el rècord olímpic i va guanyar la medalla d’or als Jocs de Mèxic del 68 amb el seu «Fosbury Flop». Tot i que no el va inventar ell, sí que se li atribueix haver-lo popularitzat. L’any 68 li deien boig i ara tothom utilitza el seu mètode.

I és que, quan les metes són cada vegada més altes, cal fer servir maneres noves. No és veritat? I què deu tenir aquest esport!