L’empatia a les organitzacions: fortalesa o debilitat?

És l’empatia una fortalesa que transforma equips o una debilitat que ens fa vulnerables? La resposta potser no és tan simple, així que et proposo explorar-ho avui amb mi.

Per centrar una mica més la pregunta, m’agradaria distingir entre dos tipus d’empatia. L’emocional, que és quan et connectes emocionalment amb l’altra persona, i la cognitiva, més racional, que es refereix a posar-se a les “sabates mentals” de l’altra persona. Ens permet entendre els seus pensaments, motivacions i raonaments. Avui potser em centraré més en la segona, tot i que potser caldria pensar si emoció i raó realment es poden separar.

Què frena l’empatia a les organitzacions?

L’empatia organitzativa és un procés humà que es dona entre persones. Però hi ha moltes barreres que impedeixen que aquest procés funcioni. En l’àmbit personal, com som, les nostres motivacions, la nostra perspectiva de les situacions i, en definitiva, els nostres judicis sobre la resta del món. En l’àmbit organitzatiu també hi ha barreres que no ajuden que flueixi l’empatia: la maleïda jerarquia, els contextos complexos, la càrrega de treball, les inèrcies, etc. I segur que me’n deixo alguna de clau que tu pots identificar amb precisió segons l’organització on treballes.

Les condicions d’Allport

La hipòtesi del contacte del psicòleg Gordon Allport proposa que, com més contacte i proximitat tenim amb altres persones, menys judici i més empatia. Allport va desenvolupar aquesta teoria precisament per actuar en contextos amb grans diferències identitàries, socials i culturals.

Si traslladem la seva hipòtesi al context organitzatiu, podríem afirmar que el contacte entre persones és una condició sine qua non perquè es doni l’empatia entre professionals. Ara bé, Allport defineix quatre condicions perquè la seva hipòtesi funcioni: la primera, l’absència de jerarquia; la segona, tenir una meta comuna clara; la tercera, que hi hagi cooperació interdisciplinària; i, finalment, i potser la més important, que hi hagi suport institucional.

Em pregunto: estem creant a les organitzacions les condicions perquè es doni l’empatia entre les persones dels equips?

Entrenar l’empatia

L’empatia és una habilitat sòlida que es pot i s’ha d’entrenar com qualsevol altra. Amb el temps, personalment, m’he adonat que el millor gimnàs per a la meva empatia és quan s’enfronta a una altra persona que pensa diferent de mi. I és que és en aquell moment quan cal aturar el temps, reconèixer les meves barreres personals, deixar-les de banda i obrir-me a la perspectiva, les motivacions, les circumstàncies i les necessitats de l’altra persona. Perquè, a més, per arribar a empatitzar cal temps, temps per aprofundir, que és el que ens permetrà realment conèixer i entendre l’altra persona.

La proposta

La meva proposta avui amb aquesta reflexió és convidar-te a liderar una cadena d’empatia a la teva organització. On guanyin les persones i també guanyin els equips. Però sense oblidar-te de les condicions d’Allport, perquè a l’empatia cal donar-li el seu espai creant aquests temps compartits on persones de diferents equips treballin juntes amb el propòsit comú de resoldre un repte complex que tingueu sobre la taula.

No oblidis que les persones que desenvolupen l’empatia acaben sent millors comunicadores, bones estrategues i líders més inspiradores. Les seves xarxes creixen, reben més reconeixement i afronten el futur amb més optimisme. I, en general, les organitzacions que treballen l’empatia desenvolupen solucions més significatives, duradores i inclusives. Perquè empatitzar no és un acte individual, és un procés col·lectiu que enforteix.

L’empatia: fortalesa o debilitat? L’empatia no és una debilitat; és una força col·lectiva que impulsa la innovació, transforma persones i eleva l’impacte dels equips. Estàs preparat/da per liderar amb empatia?