«Només sé que no sé res»: l’efecte Dunning-Kruger i la sensació de no aprendre

Com a docent de grau i màster, una de les frases que més sento dels meus alumnes és: «Sento que no estic aprenent res». És una queixa recurrent i comprensible, però… realment no estan aprenent, o és la seva percepció la que els enganya?

Aquesta sensació d’estancament no és nova. Fa més de 2.000 anys, Sòcrates ja havia assenyalat una cosa semblant amb la seva famosa frase: «Només sé que no sé res». Aquesta idea no és només una reflexió filosòfica, sinó una veritat fonamental sobre l’aprenentatge: com més aprenem, més conscients som de tot el que encara ens queda per aprendre.

Avui, la ciència cognitiva ens ofereix una explicació més detallada d’aquest fenomen: l’efecte Dunning-Kruger, un biaix que ens fa sobreestimar el nostre coneixement quan en sabem poc i subestimar-lo quan en sabem molt. Com a apassionada de la formació, ho he experimentat en primera persona: com més aprofundeixo en un tema, més m’adono de tot el que encara em queda per explorar.

🔍 Com es relaciona l’efecte Dunning-Kruger amb la sensació de no aprendre?

L’aprenentatge no és una línia recta ni un acte instantani, sinó un procés llarg i ple d’alts i baixos en la nostra confiança sobre allò que sabem. Vegem com aquesta dinàmica es desenvolupa a l’aula i en la nostra pròpia experiència personal:

1️⃣ El fals domini: «Ho entenc perfectament»

Quan aprenem alguna cosa nova, adquirim ràpidament conceptes bàsics i creiem que ja en sabem molt. És una fase de falsa confiança.

🔹 Exemple a classe: A l’inici d’un curs, els alumnes poden creure que els temes són fàcils, ja que les explicacions introductòries semblen clares i comprensibles.

2️⃣ La vall de la desesperació: «No sé res, no aprenc»

A mesura que avancem, descobrim la profunditat i la complexitat del tema, i és aquí on moltes persones se senten perdudes. En aquest punt, apareix la famosa queixa: «No estic aprenent res».

🔹 Exemple a classe: Un estudiant que, després d’aprendre teoria, intenta aplicar-la i s’adona que no és tan fàcil com semblava.

👉 Aquí és on Sòcrates tenia raó: la veritable saviesa comença quan reconeixem la magnitud de la nostra ignorància.

3️⃣ El coneixement realista: «Sé alguna cosa, però encara em queda molt per aprendre»

Amb pràctica i perseverança, arribem a un estat en què entenem millor el tema, però també som més conscients de les nostres limitacions.

🔹 Exemple a classe: Un alumne que, després de setmanes de feina, reconeix que ha millorat, però que encara té dubtes i àrees per perfeccionar.

🚀 Aprendre a aprendre: la clau per superar la frustració

Un dels obstacles més grans en l’aprenentatge és creure que «aprendre» significa acumular informació de manera lineal i ràpida. En realitat, aprendre a aprendre implica acceptar la incertesa i desenvolupar eines per gestionar la frustració.

✔ Acceptar que la confusió forma part del procés. Si no et sents una mica perdut en algun moment, probablement no estàs aprenent res realment nou.

✔ Passar de la memorització a la comprensió i l’aplicació. No n’hi ha prou amb recordar dades; cal saber utilitzar-les en situacions reals.

✔ Buscar feedback i reflexionar sobre el propi aprenentatge. De vegades no ens adonem de quant hem après fins que algú ens ho mostra.

✔ Assumir que l’aprenentatge és un procés continu. Mai no arribarem a un punt en què «ho sapiguem tot». L’aprenentatge és infinit.

✔ Acceptar que aprendre és dolorós i requereix temps. Aprendre exigeix esforç, sortir de la zona de confort i afrontar les nostres limitacions. Genera frustració perquè sovint no veiem resultats immediats i sentim que estem fallant.

🕒 El problema del reforç immediat: el repte amb les noves generacions

Les noves generacions han crescut en un món on tot és immediat:

📱 Un clic al mòbil i tenen accés a qualsevol informació. 🎮 Un videojoc els recompensa amb punts en segons. 👍 Una publicació a les xarxes socials rep «m’agrada» instantanis.

Aquest entorn ha generat una tendència a buscar reforç immediat, cosa que xoca amb el procés d’aprenentatge real, que requereix paciència, constància i temps.

🔹 Exemple a classe: Alumnes que esperen «entendre-ho tot» en la primera explicació i que, si no ho aconsegueixen, es frustren i creuen que no són prou intel·ligents.

👉 Aquí és on es produeix un xoc d’expectatives: aprendre no és immediat, el progrés no sempre es veu a curt termini i la recompensa —el domini d’un coneixement o habilitat— pot trigar setmanes, mesos o anys a arribar.

🎓 L’aprenentatge no s’acaba en el grau o el màster: què ve després?

Un dels errors més habituals és pensar que, després d’obtenir un títol universitari, «ja hem après tot el necessari». Res més lluny de la realitat.

📌 A través de l’experiència professional. L’aplicació pràctica dels coneixements en el món laboral ens obliga a enfrontar-nos a problemes reals que no apareixen als llibres.

📌 Mitjançant la formació contínua. Cursos, especialitzacions, certificacions… Vivim en un món en canvi constant i actualitzar-se és imprescindible.

📌 Aprenent dels altres. El networking, l’aprenentatge entre iguals i la mentoria són claus per continuar ampliant la nostra mirada i desenvolupar noves competències.

📌 Amb l’autoformació. Llibres, articles, conferències, pòdcasts… Aprendre és un hàbit, no un esdeveniment.

📌 Desenvolupant una mentalitat de creixement. La psicòloga Carol Dweck, en els seus estudis sobre mentalitat de creixement, va demostrar que creure que la intel·ligència i les habilitats poden desenvolupar-se amb el temps és fonamental per a l’èxit. Creure que «ja ho sabem tot» és una trampa perillosa. La humilitat intel·lectual ens permet continuar oberts a nous coneixements i millorar contínuament.

🌟 Llançar-se sense sentir-se preparat: el salt necessari

Aquí arriba la gran paradoxa: mai no ens sentirem 100% preparats per fer una cosa nova, però en algun moment ens hi hem de llançar.

📌 Exemple: Un estudiant que acaba el màster pot sentir que «encara no en sap prou» per afrontar el món laboral. Però només treballant, equivocant-se i afrontant reptes reals és quan realment aprendrà i desenvoluparà la seva confiança professional.

👉 La clau és entendre que no cal saber-ho tot per començar. S’aprèn pel camí.

💡 Conclusió: aprendre és un procés, no un esdeveniment

L’aprenentatge és com altres grans coses de la vida: porta temps, genera frustració i no sempre se’n veuen resultats immediats. Però les persones que perseveren i ho entenen són les que realment progressen.