Fa uns dies reflexionava sobre la relaci\u00f3 entre dones\/homes i m\u00e0quines. Pensava en el que hem fet en el nostre sistema educatiu fins avui: fer que els humans actu\u00efn m\u00e9s com a m\u00e0quines en un moment en qu\u00e8 les m\u00e0quines s’estan tornant m\u00e9s humanes. Les m\u00e0quines saben fer molt b\u00e9 all\u00f2 en el que sabem quin ha de ser el resultat, per\u00f2 nosaltres som bons en all\u00f2 ambigu\u2026 Les m\u00e0quines no poden substituir el significat del que fem: no poden crear respostes per a nosaltres, perqu\u00e8 les nostres respostes es troben dins de nosaltres mateixos. En un m\u00f3n m\u00e9s robotitzat, les emocions s\u00f3n com les juntes t\u00f2riques del Nobel d’Economia Michel Kremer, quants m\u00e9s robots m\u00e9s augmenta el seu valor.<\/p>\n
Durant anys, els humans hem renegat del que era hum\u00e0, el que era hum\u00e0 era f\u00fatil, banal, insignificant, insubstancial, nimi i intranscendent, i ha hagut d’arribar una combinaci\u00f3 de pl\u00e0stic i metall aspirant a hum\u00e0 perqu\u00e8 ens adonem de la import\u00e0ncia de l’\u00e9sser hum\u00e0.<\/p>\n
Avui, volem demostrar-vos que nosaltres som humanes, que a vegades, malgrat voler fer les coses b\u00e9, ens equivoquem, que unes vegades riem i unes altres plorem, que unes estem felices i altres enfadades.<\/strong> El que s’ha dit, que som humanes. Aix\u00ed que us deixem amb aquesta perla: algunes de les moltes preses falses<\/strong> que hem hagut de fer fins a aconseguir estar orgulloses del nostre treball, orgulloses de ser humanes. Esperem que m\u00e9s enll\u00e0 que us agradin, us facin riure, que bona falta ens fa. \ud83d\ude42<\/p>\n